Publicitat
Publicitat

POLÍTICA MUNICIPAL

Dos anys de pactes i desacords en uns plens més fragmentats

A Reus, el Vendrell i Calafell es mantenen governs en minoria des de l’inici del mandat

Plens atomitzats, governs en minoria, inestabilitat política... Aquesta és la situació general dels ajuntaments dels principals municipis i capitals de comarca del Camp de Tarragona quan arribem a l’equador de l’actual mandat municipal. Les eleccions del maig del 2015 van significar l’eclosió de noves forces polítiques als consistoris tarragonins, que ha comportat pactes municipals difícilment previsibles fa uns anys i un dia a dia marcat per una geometria variable que a vegades no acaba de quadrar i genera inestabilitat.

Tarragona

El socialista Josep Fèlix Ballesteros va començar en minoria el seu tercer mandat com a alcalde, la mateixa situació que en l’anterior. Però aquest cop comptant amb només 9 dels 27 regidors del ple, després de perdre’n dos. L’alcalde socialista no es veia governant quatre anys esclau de la geometria variable, en un ple molt fragmentat, i el febrer del 2016 va signar un pacte de govern amb els quatre regidors del PP i l’únic edil d’Unió, que havia trencat relació amb Convergència. Un acord si més no original, ja que no n’hi ha cap més d’igual a Catalunya, i que havia de desencallar temes com el finançament per part de l’Estat del Jocs del Mediterrani. Fa uns mesos el primer tinent d’alcalde, Alejandro Fernández, va deixar Tarragona per anar a fer de portaveu del PP al Parlament i l’ha rellevat José Luis Martín, el quart de la llista.

Reus

Carles Pellicer va començar el seu segon mandat com a alcalde en minoria, igual que havia acabat l’anterior després de trencar l’acord de govern amb el PP a pocs mesos d’unes eleccions en què CiU va perdre tres regidors. En un ple molt atomitzat, Pellicer només ha sigut capaç de sumar al govern els dos regidors de la formació independent Ara Reus (gener del 2016) i els dos d’Esquerra Republicana (febrer del 2016), a tres de la majoria absoluta, cosa que li ha generat més d’un contratemps. El pressupost ja es va aprovar amb uns equilibris complicats i el d’aquest any tirarà endavant a través d’una moció de confiança presentada Dimecres Sant, tret que hi hagi una sorpresa majúscula i l’oposició presenti una moció de censura que hauria de passar per un pacte entre la CUP, el PSC i Ciutadans. El límit és aquest divendres. El deute de l’Hospital Sant Joan és el gran maldecap del govern reusenc, que aquest any es troba en plena celebració de la Capitalitat de la Cultura Catalana. Una bona notícia per a Pellicer és que els dos regidors d’Unió van passar a militar al PDECat el gener passat.

El Vendrell

La capital del Baix Penedès, la tercera població del Camp de Tarragona, compta amb un dels plens més fragmentats, amb nou grups municipals diferents. El PSC és qui té més regidors, quatre, i el seu cap de llista, l’històric Martí Carnicer, va ser escollit alcalde i al cap d’unes setmanes va signar un acord de govern amb CiU i ERC, que suma 9 dels 21 membres del ple. Però en lloc d’atraure un nou soci que li permetés arribar a la majoria, a començament d’any ERC va retirar el suport al govern, el grup municipal es va partir per la meitat i Josep Marrasé es va quedar a l’executiu com a regidor no adscrit.

Cambrils

Cambrils té un dels governs aparentment més sòlids de les principals localitats de la demarcació. ERC, CiU i el PSC van arribar a un acord pocs dies després de les eleccions, amb la candidata més votada, la republicana Camí Mendoza, com a nova alcaldessa i Mercè Dalmau, alcaldessa del 2011 al 2015, com a primera tinent d’alcalde. La socialista Ana López és la tercera integrant del triumvirat. A l’oposició destaquen els quatre regidors de Nou Moviment Ciutadà (NMC), la formació creada per l’exregidor socialista Oliver Klein.

Torredembarra

Les eleccions del 2015 van situar Esquerra com a força més votada per primer cop a la Torre des de la recuperació de la democràcia. El republicà Eduard Rovira es va convertir en alcalde amb el suport del PSC i l’Alternativa Baix Gaià, i va succeir l’executiu d’emergència liderat pel socialista Enric Grangel després del cas Masagué. El nou govern no ha estat exempt de petits escàndols protagonitzats per alguns dels seus regidors, però ha arribat sencer a l’equador del mandat en un dels municipis més inestables políticament del Camp de Tarragona i on des del 1999 cap alcalde ha completat un mandat municipal.

Valls

Albert Batet, un dels barons territorials del PDECat, va perdre en les últimes eleccions la còmoda majoria absoluta de què havia gaudit durant quatre anys (2011-2015) i va pactar amb Esquerra, que havia passat d’un a quatre regidors, per mantenir-se a l’alcaldia. Els rumors sobre un relleu de Batet en l’alcaldia per la incompatibilitat del càrrec amb el de diputat al Parlament i membre de l’executiva del PDECat han planat durant mesos, però finalment Batet ha decidit continuar al capdavant de la capital de l’Alt Camp.

Vila-seca

Josep Poblet complirà l’any vinent un quart de segle com a alcalde de Vila-seca i ho farà amb una de les poques majories absolutes del seu partit, el PDECat, en un municipi d’aquesta mida. En les eleccions del 2015 Poblet va renovar la majoria absoluta, igual que la presidència de la Diputació de Tarragona, un càrrec que ostenta des de ja fa deu anys.

Salou

Pere Granados va arribar a l’alcaldia de Salou el 2009 mitjançant una polèmica moció de censura. Llavors era el líder de la formació independent FUPS, després de succeir l’històric Esteve Ferran, però en aquella operació va segellar el pas a CiU. El 2011 va guanyar i va pactar amb el PP, un acord que incloïa cedir-li un últim any d’alcaldia que al final no es va concretar, davant les queixes del cap de llista conservador, Mario García. Granados va tornar a ser el més votat en les últimes eleccions i va començar a governar en solitari, fins que fa uns mesos va sumar el PSC a l’executiu.

Falset

Jaume Domènech afronta amb una còmoda majoria la segona etapa com a alcalde de Falset, ara com a cap de llista d’Independents per Falset - Acord Municipal. Aquesta candidatura de l’òrbita d’Esquerra va treure set dels onze regidors del ple i va desplaçar de l’alcaldia el PSC, que tenia majoria absoluta. A més, ha sumat al seu govern el regidor d’Unió, que, igual que a Tarragona, es va desvincular de CiU a finals del 2015.

Montblanc

Josep Andreu governa amb una reforçada majoria absoluta de vuit regidors obtinguts per l’Agrupament Catalanista de Montblanc - Acord Municipal (ACM-AM), la marca d’Esquerra Republicana a la capital de la Conca de Barberà. Andreu afronta la segona etapa com a alcalde després d’haver governat en coalició i en minoria i també haver tastat l’oposició.

Calafell

És l’únic gran municipi del Camp de Tarragona on no és alcalde el cap de llista de la força més votada, que va ser CiU amb sis regidors. El PSC, amb cinc representants, va aconseguir l’alcaldia per a Ramon Ferré amb un pacte amb el PP i els independents de la Unió i Alternativa Municipal (UAM), que van entrar al govern, i el suport extern de Ciutadans. La formació taronja es va dividir aviat en dos i Jesús Benedicto va passar a ser regidor no adscrit. Els pressupostos del 2016 i del 2017 s’han aprovat amb el suport d’ERC.

Cunit

El tripartit que va governar Cunit del 2011 al 2015, amb CiU, ERC i ICV-EUiA, i Montserrat Carreras com a alcaldessa, es va convertir en quadripartit després de les últimes eleccions, amb la incorporació d’una nova formació, Guanyem Cunit, amb dos regidors. A l’oposició, Ciutadans va entrar amb força amb tres representants. Aquest govern tan heterogeni ha arribat unit a l’equador del mandat.

Mont-roig del Camp

En un dels municipis històricament més inestables en el terreny polític del Camp de Tarragona, el socialista Fran Morancho va recuperar l’alcaldia (l’havia ocupat del 2007 al 2011) després de les últimes eleccions municipals. Això sí, amb un govern en minoria amb dos grups independents. L’agost del 2015 Morancho va aconseguir la majoria absoluta amb la incorporació al seu executiu de la independent Núria Esquius, que havia concorregut com a número dos de la candidatura d’ERC però no va arribar a incorporar-se al grup republicà per desavinences amb la cap de llista.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT