TERRA -NO SOMNIS-
Camp de Tarragona 10/10/2017

Escenari efímer d’arrels profundes

Ruth Troyano Puig
2 min
Els visitants que s’aixopluguen a The Campboards milloren la salut de l’entorn.

FalsetUn projecte d’arquitectura efímera i endògena pretén retornar la vitalitat a un coster del Priorat que anys enrere va tenir-hi empeltada vinya. El passat el testimonien alguns ceps bords i les muntanyes de caràcter mediterrani que l’envolten, on la dèria del pagès encara manté la viticultura. S’intueix també al mas abandonat d’accés a la finca de les Escomelles, a Porrera. L’edifici enrunat data del 1888, just abans que la fil·loxera ho arrasés tot i desencadenés la primera crisi econòmica del Priorat.

The Campboards és un treball de maduresa de l’estudi d’arquitectura Aixopluc, liderat pel reusenc David Tàpias. Una contribució genuïna que pretén dignificar la vida rural al Priorat, una comarca propera en distància física i emocional. És un espai minúscul però d’hospitalitat àmplia. Una cabanya de fusta, pedra, acer i vidre, d’intervenció mínima, que situa tothom que la visita en un atzucac d’emocions. “Sense restriccions, només possibilitats”, com el despatx d’arquitectes defineix el seu esperit de treball. Casa no és el lloc, sinó les emocions que s’hi viuen a dins, hem llegit sovint. I amb aquesta tessitura, The Campboards acull el visitant. Hi ha de ser convidat. I fer-hi una contribució. Podrà destriar d’entre tota l’abundància que li proporciona el paisatge tel·lúric que l’envolta.

Fotògrafs, artesans, músics, il·lustradors i periodistes han sigut els primers a aixoplugar-se a The Campboards. El refugi permet estar-s’hi hores, dies, setmanes. I, a través de la seva disciplina, cadascú hi ha vessat les emocions de viure amb l’essencial, com no s’està acostumat. The Campboards és la comunió del visitant amb l’ecosistema, un contracte de respecte mutu. I un agraïment infinit en forma de manifestació artística, tan diversa com qui la viu.

Viatge sensorial als orígens. Qualsevol oda a la terra es queda curta, perquè en l’austeritat i el sacrifici també hi ha acollida. Immers en la ruralitat, resseguint els camins d’històries, tradicions i costums, neixen inquietuds vitals. Les meves són paraules observades, percebudes i sentides: (T) terra, territori, terreny, (H) hedònic, heroic, home, (E) energia, emoció, esforç, (C) camins, canvi, calefacció, (A) autenticitat, ambigüitat, abella, (M) modèstia, maduresa, mobiliari, (P) prudència, pressentiment, prototip, (B) bellesa, buit, bosc, (O) omnipresent, oblit, ocell, (A) astúcia, amabilitat, arbre, (R) racons, riu, rius, (D) dolor, diumenge, dona, (S) sensibilitat, silenci, sàlvia. Escenari efímer però d’arrels profundes. Montserrat Abelló ho diria millor: “Créixer com arbre. A la seva ombra / aixoplugar algú que / també se sentí sol, sola / com tu, com jo”.

stats