SANT JORDI 2016
Camp de Tarragona 22/04/2016

“Històries locals, històries universals”

Els escriptors Marta Magrinyà i Toni Orensanz reflexionen sobre Sant Jordi, els llibres i la relació que hi ha amb els lectors i la indústria editorial

Jordi Salvat
3 min
“Històries locals, històries universals”

ReusEls dos escriptors han publicat un llibre aquest any i tenen molts números per figurar entre els títols més venuts aquest Sant Jordi al Camp de Tarragona. La reusenca Marta Magrinyà ja es va situar al capdavant dels llibres més venuts a Reus el Sant Jordi del 2014, i el falsetà Toni Orensanz va col·locar el seu primer llibre, L’Òmnibus de la mort, entre els més venuts de no-ficció en català durant tres mesos l’any 2008.

Sant Jordi

Orensanz, que per Sant Jordi porta anys a cavall de Tarragona, Reus i Tortosa, aquest any viurà per primer cop la diada a Barcelona, amb El nazi de Siurana. “Sant Jordi és una festa consolidada que funciona molt bé en l’àmbit nacional, que, malgrat els defectes que té, et dóna una visibilitat que com a escriptor has d’aprofitar.

Molts llibres no els he signat aquest dia, però sí que pots sortir uns segons al Telenotícies comarques de TV3 i tothom diu que t’ha vist”, explica l’escriptor falsetà. Magrinyà recorda les cues que va tenir fa dos anys signant Llaços secrets a Reus. Aquesta situació li va ocasionar una certa pressió però també satisfacció per la il·lusió que va veure en els lectors: “Hi havia ganes d’una novel·la de Reus”.

L’escriptora reusenca, que acaba de publicar La força del vent, comenta que escriu dedicatòries llargues per als seus lectors: “Vénen expressament a una presentació i es gasten uns diners en un llibre. Sempre els escric una cosa personal. Durant la presentació busco el contacte visual amb els lectors i sovint em serveix”.

Orensanz també és partidari de personalitzar les dedicatòries i apunta que una estratègia és preguntar d’on és el lector: “La signatura és una manera de tancar un cercle que comença de forma sempre solitària”.

Escriptors del territori?

Magrinyà i Orensanz coincideixen a posar en dubte la denominació que massa sovint recau en ells: escriptors del territori.

“Una història com la de L’Òmnibus de la mort, que passa al Priorat, pot ser una història universal, com ho aconsegueix fer la indústria cultural nord-americana amb una història que passa a Texas. Les raons perquè esdevinguin històries universals no haurien de ser geogràfiques sinó literàries. Ens hem de treure de sobre un cert complex d’inferioritat enfront d’històries que passen per exemple a la Rambla de Barcelona”, assenyala l’escriptor de Falset.

“Sí que acabo pensant que les meves novel·les són una manera de conèixer la història de la ciutat, perquè la gent no compra llibres d’història. Però ho faig d’una manera amena, enmig dels sentiments i les passions dels personatges, que poden ser universals i interessar tothom”, afirma Magrinyà.

“A prop de casa pots tenir històries molt potents, escoltant els més vells. Jesús Moncada ho va demostrar. També m’han interessat molt les cròniques memorialistes de Xavier Amorós, o les obres de Bladé Desumvila o Antonio Skármeta”, explica Orensanz.

D’altra banda, Magrinyà recorda que de ben petita devorava els llibres que trobava a casa seva, des de Cien años de soledad amb 10 anys fins a Tolstoi o Capote, més endavant. I ja escrivia “una mena d’històries d’Agatha Christie”. “Vaig escriure Terra d’instints amb 18 anys, quan anava a la facultat, i va quedar desada en un calaix perquè pensava que no me la publicaria mai cap editorial, fins que al cap d’uns anys la vaig recuperar”, explica Magrinyà. D’altra banda, l’escriptor falsetà considera que el que llegeixes en l’adolescència i primera joventut és el que et marca.

Cap dels dos autors es dedica professionalment a escriure llibres. Orensanz considera que un llibre es fa si ve de gust: “Però no és fàcil i sempre acabo patint quan em vénen tots els dubtes”. I reconeix que, més que escrivint, vibra quan troba un document en un arxiu que li permet arrodonir millor un llibre.

Tanmateix, Magrinyà comenta que ella “escriu per plaer” i que aquest fet pot provocar una certa falta d’ambició, perquè no necessita publicar per viure.

El futur

Orensanz considera que “vivim un canvi d’era en el consum cultural”. “En llocs on abans parlaves de llibres ara ho fas de sèries de televisió. Els llibres no desapareixeran, però hauran de conviure amb altres productes més predominants”, explica l’escriptor del Priorat, que assenyala que les limitacions del mercat de llibres en català també són un problema per a la indústria editorial del país.

El seu últim llibre es podria traduir al castellà i potser també al flamenc (el protagonista d’ El nazi de Siurana és belga).

Una de les novel·les de Magrinyà, Terra d’instints, va estar a punt de traduir-se al castellà fa uns quants anys, juntament amb títols d’altres autors, però l’editorial que ho havia de tirar endavant va fer-se enrere a l’últim moment. Potser ben aviat es podran llegir els llibres de Magrinyà i d’Orensanz en altres llengües.

stats