L’indià que va canviar Torredembarra

TorredembarraTorredembarra és una vila amb una llarga llista d’indians, com altres municipis de la costa catalana, que als segles XVIII i XIX van anar a Amèrica a intentar fer fortuna. Alguns ho van aconseguir i van tornar enriquits. El que costa més de trobar és un cas com el d’Antoni Roig, del qual aquest any es compleix el segon centenari del naixement. El seu testament va canviar el futur del poble que l’havia vist néixer i el va dotar d’una escola pública, mixta, laica i de qualitat, un autèntic luxe en les primeres dècades del segle XX al nostre país.

Al voltant de la figura d’Antoni Roig hi ha hagut sempre una certa aura de misteri, sobretot pels pocs detalls biogràfics que tenim de la seva estada al continent americà. S’havia especulat molts anys si la seva gran fortuna tenia l’origen en el tràfic d’esclaus i també sobre els seus lligams amb la maçoneria. Actualment tot indica que la seva fortuna no tenia res a veure amb l’esclavisme, sinó amb les seves habilitats amb altres negocis. “Roig va invertir en activitats financeres diversificades, amb accions en companyies d’assegurances i de transport i inversions immobiliàries”, explica Josep Bargalló, que ha publicat recentment Les set vides de Pere Romeu. Indians, modernisme i ‘sportsmen’, en què dedica un ampli capítol als indians torrencs.

En canvi, la relació de Roig amb grups liberals cubans i la maçoneria és més clar; només cal fer una ullada a la façana de l’actual Patronat Antoni Roig, presidida per la bola del món, el llibre, les eines de paleta i el cartabó, que són símbols maçons. També trobem aquesta simbologia a la sala noble de l’edifici: a la cadira del president i en una de les parets. I al sostre es poden observar uns serafins sense ales d’àngel que esculpeixen un bust de Leonardo de Vinci, un dels referents dels maçons.

De Torredembarra a Cuba

Antoni Roig i Copons va néixer el 22 de juny del 1817 en el si d’una família de mariners i pagesos en el número 19 del carrer que, anys després, acabaria portant el seu nom i que llavors era conegut com a carrer Nou. Una placa instal·lada per l’Ajuntament el 1892 recorda que allí va néixer l’indià. Els seus pares, Antoni Roig i Rita Copons, van tenir 8 fills i només el petit va arribar a l’edat adulta. El seu pare era mariner i comerciant i Antoni Roig ja tenia familiars comerciant a Puerto Rico i Cuba. De la joventut i l’estada a Amèrica en sabem ben poc. Roig va estar a Cuba (Matanzas i Guarabacoa) i també als Estats Units.

Va deixar escrit el seu testament el juliol del 1878 i va morir el 6 de novembre del 1885 al seu domicili particular del número 17 del carrer Reial de Barcelona, on s’havia establert després de tornar de l’altra banda de l’Atlàntic. Va ser enterrat, però, al cementiri de Torredembarra. Roig va ser amic de Ramon Casas Gatell, nascut a Torredembarra i pare del gran pintor modernista. Casas va ser un dels marmessors del testament d’Antoni Roig, encarregat de garantir el compliment de les seves voluntats. Les cases pairals de Roig i Casas de Torredembarra estaven una davant de l’altra.

A més de diverses quantitats econòmiques a cosins i a fills de cosins, Roig va testar que la majoria de la seva riquesa s’havia d’invertir en accions filantròpiques. Destacava la donació de més de 500.000 pessetes per a la creació d’un Patronat a Torredembarra que portaria el seu nom i que tenia una doble missió: donar educació als nens i nenes torrencs i proveir un fons per dotar les donzelles pobres de la vila quan es casessin, tradició que avui en dia encara es conserva. A banda, va deixar un llegat per al sou dels mestres i el material escolar.

La primera junta del Patronat Antoni Roig es va reunir el 3 de setembre del 1886 i el 1891 es va iniciar la construcció de l’escola al carrer Alt de Sant Pere. El 2 de juny del 1899 es va inaugurar el centre com una escola pública, gratuïta, laica i mixta. Gabriel Comes, autor del llibre El Patronat Antoni Roig i l’ensenyament a Torredembarra (1886-1935), explica que “la creació de l’Escola Antoni Roig va convertir els infants torrencs en uns privilegiats, ja que podien accedir a un ensenyament de qualitat i gaudien de material escolar gratuït”. Comes assenyala que, en conseqüència, la taxa d’analfabetisme en les primeres dècades del segle XX era sensiblement més baixa a Torredembarra que en municipis propers.

Un centre escolar innovador

La nova escola disposava de moltes novetats pedagògiques per a l’època, com ara biblioteca o gimnàs, així com un reglament propi i un cos de mestres preparat. Pel que fa a l’ensenyament femení, i en aquest cas seguint la tendència del moment, el centre tenia una ala separada destinada a aquest alumnat amb el seu propi professorat. De l’edifici destaca la sala noble del pis superior, que s’obre al públic una vegada a l’any per al lliurament dels dots a les noies nascudes a la vila i que han contret matrimoni l’últim any. L’escola va ser finançada pel Patronat fins al 1933, quan es va incorporar al sistema públic. El curs 1995-1996 l’edifici va deixar de ser escola. Des de llavors és la seu de la regidoria d’Ensenyament i de diversos serveis educatius del municipi, com les escoles de música i d’adults, uns usos que continuen respectant la voluntat de l’indià de “desenvolupar la instrucció pública del poble”. Pel que fa a l’Escola Antoni Roig, continua activa en un altre espai del municipi.

L’Ajuntament de Torredembarra està preparant diversos actes per commemorar el bicentenari del naixement d’Antoni Roig, aprofitant el tradicional lliurament de dots a les torrenques que es casen, que se celebra el cap de setmana abans de la Festa Major, a finals d’agost. També a mitjans de setembre Antoni Roig tindrà més protagonisme en la Fira d’Indians que se celebra cada any a la vila.

Badia, Güell i Casas: altres cognoms indians

Entre les desenes d’indians torrencs podríem destacar altres noms. Un és Pere Badia Escofet (1747-1801), que va dedicar-se al comerç, sobretot de tabac, i es va instal·lar a Nova Orleans. Va tornar a Torredembarra el 1792, on va comprar un magatzem i va seguir dedicat al comerç. La seva herència va servir per construir un hospital per a pobres que actualment és una residència per a la tercera edat que porta el seu nom.

A Torredembarra també va néixer Joan Güell i Ferrer (1800-1872), patriarca de la gran nissaga d’industrials, financers i polítics catalans. Va traslladar-se a Cuba el 1818, on va residir més de quinze anys. Va tornar i va establir-se a Barcelona amb una fortuna considerable que va reinvertir amb molt èxit. Va fundar la fàbrica de filats El Vapor Vell de Sants, dedicada a la fabricació de pana i teixits de cotó, i el 1855 va crear La Maquinista Terrestre i Marítima. A més, va ser regidor de Barcelona, dues vegades diputat per Barcelona a les Corts de Madrid i, més tard, senador.

El pare i l’oncle -l’avi ja ho havia fet abans- del pintor Ramon Casas també van viatjar de Torredembarra a Cuba. En tornar enriquits, Joaquim i Ramon Casas Gatell van establir-se a Barcelona per iniciar una potent activitat industrial, però van mantenir els llaços amb Torredembarra, on tenien la casa pairal, on el genial artista modernista passava els estius i va començar a pintar.