Publicitat
Publicitat

CULTURA

‘Lo temps és vida’ o l’hilarant viatge dels Quicos al far de Buda

Per primer cop la Festa del Mercat d’Amposta inclou al programa el grup de folk ebrenc, que s’ha aventurat a rodar un curt en cinema mut

La màgia del cinema i la nostàlgia col·lectiva envers el far de Buda, el gegant de ferro de 50 metres d’alçada que s’erigia a la desembocadura de l’Ebre, són les muses que han inspirat 'Lo temps és vida' (Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries), ambientat als anys 20, l’espectacle que els Quicos han creat per a la Festa del Mercat a la plaça d’Amposta i que es representarà al Teatre de la Lira dissabte a les 21.00 h i diumenge a les  20.00 h. És la primera vegada que el grup de folk ebrenc participa en aquesta festa de recreació històrica, que enguany arriba a la novena edició, i ho fa amb un espectacle agosarat i hilarant que inclou la projecció d’un curtmetratge de cinema mut en el qual els Quicos són els protagonistes.

“Aprofitem l’arribada de la llum a Amposta per presentar la nostra pel·lícula, un film sense cap trama complexa: simplement una excursió fins a l’illa de Buda per veure el gegant de ferro i menjar-nos una paella. En aquella època eren habituals aquest tipus de pel·lícules”, explica Artur Gaya, cantant dels Quicos, que assenyala que també era costum que la gent del territori anés d’excursió a Buda a passar el dia i admirar aquella joia de l’arquitectura industrial que era el far, una meravella que als anys 60 el mar va acabar engolint després d’un temporal a causa de la regressió endèmica del delta de l’Ebre. En els treballs musicals dels Quicos el Delta i Buda sempre hi han sigut molt presents, per això no és gens estrany que hagin agafat aquest referent de la memòria col·lectiva ebrenca per donar contingut al seu espectacle ambientat a principis del segle XX. “Buda és la fi, allí on desemboca l’Ebre, té unes connotacions poètiques i estètiques que arriben molt a la gent, i el far és un element mític”, argumenta Gaya.

De fet, tant el far de Buda com el vaixell de vapor 'Anita', un altre element molt present en l’imaginari col·lectiu dels ebrencs de la part baixa de l’Ebre, apareixen en aquest curtmetratge de cinema mut a través de la recreació en 3D. Jaume Moya, de la productora Filmsnòmades, ha sigut l’encarregat de dirigir aquesta pel·lícula de poc més de 8 minuts i ha colat en els fotogrames la il·lusió òptica de l’'Anita' i la del far al costat mateix dels Quicos, com si el vapor realment estigués navegant pel riu i el far tornés a erigir-se a Buda. “Tècniques cinematogràfiques avançades en una pel·lícula de cinema mut”, ironitza Moya, i assenyala que tant a l’hora de rodar com de muntar el curt ha mirat d’ajustar-se al màxim als ritmes cinematogràfics de l’època. “Com que als anys 20 el cinema ja havia evolucionat una mica, m’he permès jugar amb plans generals i més de detall, però evidentment no està feta amb els ritmes i paràmetres actuals”, explica.

De la pantalla a l’escenari

Aquest curtmetratge, que porta per títol 'Viatge al far de Buda', és l’excusa al voltant de la qual es basteix l’espectacle dels Quicos 'Lo temps és vida', una frase molt semblant a aquella de “lo riu és vida” que coregen els ebrencs a les manifestacions antitransvasament i que també canten els Quicos en alguna de les seves cançons, però que en aquesta ocasió fa referència a la filosofia del 'carpe diem'. “Viu el moment present perquè la vida és allò que passa mentre esperes el que pot passar”, diuen els Quicos, ja que es veu que en l’espectacle van passant coses mentre esperen que arribi la llum. Evidentment, hi haurà música. De fet, han compost una cançó expressament per a l’espectacle, 'No hi ha cap temps com lo meu temps', i n’interpretaran de ja conegudes, com 'Ja baixen los tortosins', un tema de l’escriptor ampostí Joan Salvadó Arrufat, 'Galdiri', que els serveix per il·lustrar la rivalitat històrica entre els pagesos de la ribera i del Delta i els de la garriga i de secà, ja que els uns tiraven coets per desfer les tempestes i els altres es queixaven que la sequera els arruïnava les collites.

L’espectacle també els serveix per reflexionar sobre els beneficis i perjudicis de l’arribada de l’electricitat, el tema central de la Festa del Mercat. “És cert que va representar un progrés important, l’arribada de la modernitat, i va permetre allargar les hores d’oci, però per contra també va dilatar les hores de treball”, argumenta Gaya. “Curiosament, la llum era tan cara, ja en aquella època, que la gent havia de treballar més per poder-la pagar”, afegeix. Un argument que s’ajusta a la perfecció a la ironia dels Quicos.

'Lo temps és vida' ha sigut un encàrrec de la Festa del Mercat a la plaça d’Amposta, i del seu director, Jordi Príncep, als Quicos. L’objectiu és que es pugui representar també en les pròximes edicions d’aquesta festa de recreació històrica. El temps dirà si assoleix el rècord dels vint anys –que els Quicos van celebrar l’any passat– de 'La Taverna d’Enrico', l’espectacle que van crear per a la Festa del Renaixement de Tortosa i del qual dues dècades després encara se n’esgoten les entrades.

El far de Buda i l’’Anita’en 3D

Un dels al·licients principals del curtmetratge dels Quicos serà poder veure a la pantalla els sis components del grup folk navegant pel riu Ebre amb una muleta creuant-se amb el llegendari vapor 'Anita' o fent escarafalls davant la colossal estructura de l’antic far de Buda, a partir d’uns plànols fets gràcies a la recreació en 3D. Són dos treballs que el realitzador ebrenc Jaume Moya ja tenia d’altres projectes i que ara tindran una projecció important amb la pel·lícula dels Quicos.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT