L’ENTREVISTA
Camp de Tarragona 12/07/2017

MANEL MARTÍ: “En una pel·lícula se’m veuen peus i mans com si fossin els de Robert De Niro”

Figurant en televisió, cinema i publicitat

Jordi Salvat
3 min
MANEL MARTÍ: “En una pel·lícula se’m veuen peus i mans com si fossin els de Robert De Niro”

Al Manel Martí l’hem pogut veure molts cops a La Riera, el culebró de les sobretaules de TV3, durant les 8 temporades que ha durat la sèrie. Però mai li hem sentit la veu. N’era un dels figurants. Aquest barceloní de 54 anys, però que en fa més de deu que viu al Camp de Tarragona, els últims quatre a Blancafort (Conca de Barberà), també ha participat en pel·lícules i anuncis, i actualment és un dels professors de l’Institut Àngel Guimerà en el rodatge de la tercera temporada de Merlí.

Com va començar en el món de la figu ració?

De casualitat. Coneixia un noi que treballava a TV3 i em va dir que buscaven figurants per a una sèrie nova. M’hi vaig presentar i vaig començar a fer de figurant a La Riera. Després em vaig apuntar a una agència i he anat treballant en televisió, cinema i publicitat.

Sempre com a figurant?

N’hi ha que diuen que comences de figurant i acabes amb un paper. No és veritat. Si comences de figurant, moriràs de figurant [riu]. És estrany que et facin dir una frase. Signes un contracte de figuració i no d’actor amb text. Recordo una escena a La Riera en què era en una taula amb tres protagonistes. Ells parlaven i jo no. Era una mica estrany. A l’Escola de Cinema sí que he participat en curts amb text. En un vaig fer de Cervantes.

Ara està treballant a la sèrie Merlí.

És la tercera temporada que hi participo, com un dels professors de l’institut. Acabem el rodatge a finals de mes i la sèrie s’estrena al setembre. Fa més temps també vaig fer de figurant en els últims capítols de Ventdelplà.

Va ser figurant en una pel·lícula protagonitzada per Robert De Niro.

Sí, va ser a Luces rojas. A més, també vaig fer de doble de llums de De Niro. Se’m veuen els peus i les mans com si fossin les de De Niro. Va ser un rodatge xulo. Era un rodatge amb pressupost, tot i que De Niro estava una mica aïllat de la resta d’actors. L’últim dia vam aconseguir fer-nos una foto amb ell.

Com ha evolucionat el sector?

Com a figurant cobres menys ara que fa vuit o deu anys. Recordo que llavors podies cobrar 60 o 65 euros al dia, i actualment ha baixat a 45 o 50 euros. Un dia de rodatge són vuit hores en televisió i dotze en publicitat o cinema. Segons el conveni, a les quatre hores s’ha de fer una pausa, però l’esmorzar normalment el pagues tu. El dinar depèn del rodatge, però sovint només et donen un entrepà. I per cobrar les hores extres és una lluita. A Madrid encara és pitjor.

Encara pitjor?

Es va arribar a 30 euros al dia, però la situació ha millorat i s’ha igualat amb Barcelona. La crisi econòmica va fer entrar molta gent en el món de la figuració. Era una manera d’aconseguir un contracte i diners. Abans érem un grup de gent que ens coneixíem tots i sabíem com anava. Quan un tècnic deia “Amunt” sabíem que tornàvem a l’inici del guió, i ara hi ha algun figurant que ho sent i puja per una escala. Ara n’hi ha que ho deixen després d’una hora de rodatge perquè diuen que es cansen.

És dur un rodatge?

Hi ha de tot. Els rodatges de publicitat són els més durs, amb dotze hores a ple sol o a les tantes de la nit. En un espot en un estadi es grava per espais perquè sembli que està ple.

¿És complicat compaginar la figuració amb la feina?

Has de tenir dies lliures o estar a l’atur. També hi ha estudiants i jubilats. Ara, molts rodatges són en caps de setmana, sobretot quan cal tallar carrers.

Alguna anècdota, per acabar?

El primer anunci en què vaig participar era de cotxes i em van fer vestir de conill. Gravàvem a la nit a la Ciutat de la Justícia. Quan ja estava disfressat em van demanar que acostéssim un cotxe i vaig anar a buscar el meu, que era en un carrer d’allà a prop. Llavors es va acostar a mi un cotxe de la Guàrdia Urbana, que em va demanar els papers. Però jo ho tenia tot on rodàvem i els policies m’hi van acompanyar, vestit de conill, per comprovar-ho.

stats