MARC LLAURADOR: “El Barça és una porta d’entrada directa a Catalunya de molts israelians”

TarragonaNascut a Tarragona el 1991, però amb arrels familiars al Baix Camp, Marc Llaurador es va graduar en llengua i literatura catalanes a la Universitat Rovira i Virgili. Posteriorment va cursar un màster per ser professor de secundària. Els darrers tres anys ha estat ensenyant llengua, literatura i cultura catalanes a la Universitat Hebrea de Jerusalem.

Com acaba un tarragoní de 22 anys fent classes de català a Israel?

Quan vaig acabar els estudis tenia ganes de viure una experiència a fora. No havia fet cap Erasmus quan estudiava el grau. Durant la carrera havia sabut que l’Institut Ramon Llull promovia l’ensenyament del català a l’estranger. Vaig informar-me de les places lliures que hi havia i una era a Jerusalem. Complia els requisits però pensava que amb 22 anys no m’agafarien. Però vaig superar les entrevistes i vaig aconseguir la plaça.

Per què Jerusalem?

És un lloc que sempre m’ha fascinat i em deia a mi mateix que un dia visitaria la ciutat. No m’imaginava que hi acabaria vivint i treballant tres anys.

Què hi va trobar quan va arribar-hi?

L’estiu del 2014 era el de l’última Guerra de Gaza i vaig decidir no mirar les televisions d’aquí perquè no m’influenciessin. Volia deixar la descoberta per quan arribés a Jerusalem.

I aterra a Jerusalem l’octubre del 2014. Com va ser aquesta descoberta?

Tenim una imatge distorsionada d’Israel. El país té una realitat molt complexa i rica, amb molta pluralitat. Hi ha tensions, però no són la base del dia a dia. Aquí només ens n’arriben notícies negatives -que hi són-, però hi ha molt més que no coneixem. Quan hi vius no pots parar de pensar. És una constant obertura a moltes petites Jerusalems. I conviuen bé.

Quins alumnes estudien català a Israel?

Venen alumnes d’estudis romànics, lingüística o humanístics en general. I són estudiants jueus i també àrabs, tot i que sigui la Universitat Hebrea.

Per què estudien català?

Uns han estudiat la literatura catalana en alguna altra assignatura o volen aprendre una altra llengua romànica. Altres senten fascinació per Barcelona o han viatjat a la ciutat. Altres valoren que a les classes hi ha pocs alumnes. En alguna tenia una vintena d’estudiants però en una altra només dos. I això és un incentiu.

I com eren les seves classes?

Tenia molta llibertat i el programa me’l preparava jo mateix. I un avantatge és que podia enfocar cada classe cap als interessos dels alumnes. Cada inici de curs els preguntava què els interessava més i adaptava el temari.

Quina imatge és té a Israel de Catalunya?

El Barça és una porta d’entrada directa a Catalunya per a molts israelians. Identifiquen Barça i Catalunya. El Barça és una marca molt forta. Del procés d’independència se’n parla als diaris i també és una manera de donar a conèixer Catalunya. En la primera classe de cultura catalana vaig preguntar als alumnes què sabien de Catalunya i alguns parlaven del procés independentista. Un alumne va dir que els catalans eren com els palestins i un altre li va respondre que els catalans són com els israelians i volen crear un nou país.

Per què torna a Catalunya?

Podia continuar un quart any però tenia una certa enyorança del meu país. No descarto tornar-hi o anar a un altre lloc, perquè ha sigut una feina apassionant. Israel m’ha deixat una forta empremta personal. He après l’hebreu i ara estava començant amb l’àrab.

Aquest estiu ha participat a Tarragona en les Jornades Internacionals de Professors de Català organitzades per l’Institut Ramon Llull.

Són molt interessants perquè són un punt de trobada de tots els professors de català a l’estranger. En el dia a dia et trobes molt sol i és una bona oportunitat per intercanviar sensacions, idees, estratègies d’ensenyament de la llengua. He participat en diverses jornades i a nivell personal a mi m’han estat d’ajuda.