NÚRIA SERRANO: “Al Minipop tenim una cosa clara: mai portem un grup que no ens agrada ”

La Núria Serrano és al capdavant d’un equip de més de cent persones que, durant tres dies -enguany del 2 al 4 de juny- treballaran perquè en el Festival Minipop de Tarragona tot surti bé. Darrere quedaran mesos de feina. Aquest punt de trobada de pares i fills amb la música i tallers multidisciplinaris com a fil conductor té el seu origen en les Tecletes.

Què són les Tecletes?

Som un grup d’amigues que vivim a Tarragona que fa uns anys vam començar a quedar embarassades i tenir fills, i vam trobar-nos que a la ciutat no hi havia una oferta cultural i d’oci per a pares i fills junts. Vam començar a organitzar activitats, adaptant els horaris. Per Santa Tecla vam muntar una sessió de DJ una tarda a la plaça dels Sedassos. També fèiem visites adaptades a exposicions i activitats amb creadors. I el Minipop va ser una conseqüència de tot això.

Com va néixer el Minipipop?

La primera edició va ser una tarda de dissabte amb quatre tallers i quatre concerts al passeig de les Palmeres. Ara dura tres dies i programem deu concerts i un gran nombre de tallers molt variats. És un espai molt lliure i intergeneracional. N’hi ha que volen segmentar molt la cultura perquè arribi a públics diferents i al Minipop ho veiem al revés: creiem que hi ha una cultura de què podem gaudir tots junts.

¿Després de set edicions, el Minipop està consolidat?

Al Minipop tenim un públic molt fidel i en aquests anys hem vist créixer i néixer nens i nenes. Però cada any comencem des de zero, i és que en aquest país la cultura no està gens valorada. Però tenim passió pel que fem i tirem endavant.

Com ha de ser el Minipop del futur?

Volem allargar-lo durant l’any, amb altres activitats amb el segell Minipop, com un festival d’hivern. Ens agrada créixer de manera gradual, cuidant la qualitat. Sabem que tenim el límit de 5.000 persones, perquè volem que la gent estigui còmoda i es pugi moure bé, sense aglomeracions.

Quines novetats hi ha aquest any?

Estrenarem una galeria d’art, una exposició de fotos del taller de minireporters de l’última edició. També reconvertim l’espai de dansa en una discoteca silenciosa, on amb auriculars sense fils es podrà escoltar música diferent i ballar.

Parli’ns del cartell musical d’enguany.

En aquests anys han passat pel Minipop la majoria de grans artistes del país i alguns que apuntaven i que han acabat triomfant, com Joana Serrat, Joan Colomo, Maria Rodés o Renaldo i Clara. El nostre programador, Lluís Gavaldà, fa una gran feina. L’any passat vam portar la primera artista de fora de Catalunya, Luciana Tagliapietra y Las Chicas Nieve, i aquest any vindrà La Bienquerida, de les més destacades de l’escena independent espanyola. Tindrem un espectacle de Belda i Sanjosex, vindrà Mazoni... I com cada any tindrem un grup local, en aquest cas Espaldamaceta, que té disc nou. Una cosa tenim clara: mai portem un grup que no ens agrada.

Com és l’organització del Minipop?

Durant l’any som un grup de quatre persones que treballem per al festival, i a partir del gener o el febrer s’amplia en quatre o cinc més. I quan falta un mes ja som 30, que ens coordinem en diferents àmbits. Els tres dies del Minipop podem ser 120 persones treballant-hi.

¿El model del Minipop l’han copiat en altres llocs?

Aquest tipus de festivals familiars són una nova tendència i estan sortint com bolets. Però en la majoria els grups adapten el seu repertori, i al Minipop això no passa. Només adaptem els horaris i el volum del so no és tan elevat. La música és un llenguatge universal. No cal tenir fills per venir al Minipop, i de fet cada cop ve més gent amb aquest perfil i hi estan molt a gust. Recuperem l’esperit de les places dels pobles, de les festes majors.

D’on ve el públic del Minipop?

La majoria venen del Camp de Tarragona, però amb la venda d’entrades online veiem que cada cop ve més gent de Barcelona i altres llocs de Catalunya i ens pregunten on es poden allotjar.