Www.ruthtroyano.catHi ha tantes mirades com persones i circumstàncies que les envolten. Perquè hi treballa i s’ha retrobat amb el Priorat després d’anys de viatjar pel món, Marta Domènech, sommelier i gerent de l’Hotel-Hostal Sport des de l’any 2007, ha trobat en el jardí de l’establiment el seu ancoratge: “Sota els arbres centenaris que fan ombra, amb una copa de vi del Priorat, un 2004 o un 2005. Després d’un dia d’excursió per la nostra muntanya, tornes a assaborir en boca el que els ulls han vist durant el viatge”.
“Quan em diuen Priorat penso en les crestes que feien a la Figuera […], penso en la petjada del cavall de la reina mora a Siurana i que encara busco, penso en els ceps de vinya vella que he vist a Capçanes amunt, que fan una doble volta i s’encasten a terra, penso en el Manhattan de la Vilella Baixa, sorprenent i trencadora, penso en les mines de Bellmunt, en els peus de porc a la brasa del Piró, a Gratallops [...], penso en l’esforç continuat de la gent del Priorat que ha acabat recuperant una projecció merescuda per a uns vins que defineixen el meu paladar. Són aquells amb què m’he fet el paladar”. No és un text literari, però podria també ser recitat pel seu autor, el periodista Xavier Graset.
El Priorat és “un mosaic o trencaclosques ric i especial”, per a l’Associació Priorat, impulsora de la candidatura per incloure’l a la llista de Patrimonis de la Humanitat de la Unesco. A títol personal, Roser Vernet, propietària de la casa rural El Perxe, es fixa en els antics rentadors del Molar i el camí de les roques que hi porta: “També és un espai de memòria, de les dones que hi transitaven amb les paneres al cap, on es feia la bugada de tota mena. Ara és una petita joia que de tan senzilla esdevé única. La llum la travessa de manera diferent al llarg del dia, i sentir-hi recitar poemes o simplement badar-hi és un dels meus plaers preferits”.
La violonilista Marta Cardona Ahumada s’atura en un altre oasi, al cor de la serra del Montsant, inundat de verdor, aigua i embruix. Ella li endevina ritmes de percussió. El refugi a què es refereix és el clot del Cirerer. “Quan hi arribo, sempre m’imagino clarament una dansa de la La consagració de la primavera de Stravinski”.
Sentir les persones que habiten la comarca és aprendre a respectar, principalment. A l’audiovisual Priorat, paisatge viscut també és possible. “Aquí la natura t’ho ensenya tot [...], és un llibre, si la vols escoltar”, diu Montserrat Domingo, ermitana a Sant Joan del Codolar des de fa 30 anys. I sentencia: “No podem trencar arrels [...]. Penso que això els infants ho han de saber. Cal donar valor al que és nostre, al Priorat”.
