Les bitlles estan de moda

ReusAquest dissabte passat es va acabar la lliga de la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles amb un nou títol de l’Hospitalet de l’Infant, que ha encadenat diverses victòries consecutives els darrers anys. Des del mes de març, 21 equips del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre han participat en una competició amb 35 anys d’història. Els equips estan formats per gent de diferents edats que tenen clar que, per damunt de competir, volen passar-ho bé i establir amistat amb membres dels conjunts rivals. Amb aquest objectiu, cada tirada -així es denominen les competicions- comença amb un esmorzar de germanor en què participen els jugadors de la vintena d’equips. Després arriba el moment de jugar.

A un pas de la desaparició

L’origen de les bitlles com a joc d’adults el trobem a l’Edat Mitjana, i els documents més antics que deixen constància de la seva pràctica que es conserven daten dels anys 1376 i 1402, el primer de Torroja del Priorat i el segon d’Igualada. Molt més endavant, durant la dictadura franquista, el joc es va prohibir amb el pretext que s’hi feien apostes, i va patir una decadència que en molts llocs va suposar gairebé la total desaparició. A principis dels anys 80 el joc de les bitlles va experimentar una recuperació important a partir d’un seguit d’entitats que van iniciar tasques de recerca, van organitzar campionats i van impulsar la coordinació entre poblacions. L’abril del 1982 es va organitzar a Rasquera el primer campionat local de birles -així es denomina el joc a les comarques del sud de Catalunya-, i aquest va ser el punt de partida per definir una normativa i unificar criteris per tal de difondre el joc.

La Coordinadora Intercomarcal de Bitlles va haver de fer una tasca important per uniformar el joc, que es jugava de manera diferent a cada poble, amb bitlles de mida diversa i distàncies variades. El juny del 1987 representants d’unes quantes entitats, reunits a Rasquera, van aprovar unes mesures normalitzades de bitlles i bitllots.

Cap a una esportivització

A partir del 1988 es perfilen dues línies d’acció representades per la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles/Birles, integrada per entitats i amb un objectiu més cultural, i la Federació Catalana de Bitlles, formada per clubs amb una finalitat estrictament esportiva.

L’any passat es va posar en marxa una nova lliga amb onze clubs, denominada Bitlles Camp de Tarragona, que inclou dues modalitats que es diferencien per la mida de les bitlles i la distància entre les unes i les altres. La segona edició va començar diumenge passat i s’allargarà durant nou caps de setmana més. “L’objectiu és el mateix, deixar una bitlla dreta de les sis, però canvia la puntuació perquè en la modalitat que impulsa la federació es puntuen totes les bitlles caigudes, en un total de 90 punts, amb un 1 punt per cada bitlla caiguda”, explica el president de la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles, Jordi Torrente. En aquesta lliga es manté el vessant lúdic i festiu i cada tirada s’inicia amb un esmorzar de germanor. Després arriba el moment de tirar, que no deixa de tenir un accent competitiu perquè també s’hi aplica la puntuació.

“Fins fa cinc anys, la majoria de clubs de bitlles es concentraven en alguns municipis del Baix Camp, el Tarragonès i la Terra Alta o el Baix Ebre, però des de llavors s’han estès per altres comarques, com per exemple el Baix Penedès. Molts pobles feien tirades per festa major, però només d’any a any, fins que van veure que amb les lligues podien jugar més sovint”, comenta Torrente, que també és president dels Bitllers de Reus, sorgits del ball de diables de la capital del Baix Camp. Les associacions culturals, de fet, tenen molta relació amb les bitlles i han agafat el relleu en aquest paper a les associacions de jubilats.

Com s’hi juga?

BITLLES I BITLLOTS

El joc es compon de sis bitlles i tres bitllots. Són peces de fusta, generalment d’alzina o roure, que es planten a terra i s’han de fer caure amb els bitllots. La seva alçada, diàmetre i forma varia segons les poblacions. Les bitlles usades pels pobles de les comarques meridionals tenen una base de 8 centímetres, amb una anella de ferro de 3 mil·límetres i una alçada de 42 cm. Els bitllots tenen una base de 7 cm i una alçada de 27 cm.

OBJECTIU

Fer caure les bitlles plantades a terra amb el llançament d’un, dos o tres bitllots. La forma més corrent és jugar a fer bitlla, és a dir, a deixar una sola bitlla plantada i fer caure les altres cinc. Les bitlles se situen en dues fileres paral·leles de tres, i perpendiculars a la direcció de tir. Quan es fan caure totes les bitlles a terra es diu que s’ha fet llenya.

DISTÀNCIA

Antigament, els jugadors tiraven des d’una distància variable segons els pobles i l’habilitat dels participants en el joc. Es comptaven deu o dotze passos, uns onze metres, per als adults. Abans només hi jugaven els homes, i avui ho fan homes i dones. Els jugadors infantils i les dones tiren a menys distància (9 metres).

PUNTUACIÓ

N’hi ha diverses modalitats. Si es juga a punts, cada bitlla caiguda és un punt i si es fa bitlla (només una dreta) val més punts. Es fan tres rondes de tres tirades i cada jugador té un punt per bitlla aconseguida. Guanya el que fa més punts al final de les tres rondes. Si hi ha empats es fa una ronda de desempat. Si encara es manté l’empat es continua tirant fins que un falla i l’altre no.