INFRAESTRUCTURES
Camp de Tarragona 11/05/2016

La carretera de la vergonya

L’any 2015 vuit de cada deu persones que van perdre la vida en accident de trànsit a la N-340 ho van fer a la demarcació de Tarragona, però les solucions a aquest drama encara semblen lluny

Josep Escaño Bové
3 min
La carretera de la vergonya

TarragonaAgafar la N-340 és una tortura per a qualsevol conductor. És una d’aquelles carreteres que alimenten la indignació dels ciutadans que pensen, tot fent cua, on van a parar els seus impostos. I la segona pregunta que es fan és: ¿com és possible que, en ple segle XXI, l’única via gratuïta que comunica les dues àrees més poblades de Catalunya (l’àrea metropolitana de Barcelona i la zona litoral del Camp de Tarragona) sigui la N-340?

De tota manera, els que pateixen el suplici de les llargues (i monòtones) transicions amb el seu vehicle es poden considerar afortunats, i més tenint en compte la xifra de víctimes mortals que acumula aquesta carretera a la demarcació de Tarragona.

Només durant l’any 2015 van morir 16 persones a causa d’accidents de trànsit a la N-340 al seu pas per les comarques meridionals. Aquesta dada encara va ser pitjor l’any 2010. Totes les víctimes mortals a Catalunya van ser en accidents en aquesta demarcació.

La realitat de la N-340 és la d’una carretera obsoleta que travessa les zones de Catalunya que tenen més densitat de població i, per tant, més volum de vehicles.

Una via que ha passat de carretera a carrer Major de molts dels municipis del litoral tarragoní, que veuen com l’elevat trànsit de vehicles d’aquesta artèria els parteix per la meitat. Una realitat especialment sagnant en municipis com Creixell i Roda de Berà.

A més, és una via col·lapsada pel constant trànsit de camions. Cal tenir en compte que, segons dades del RACC, per aquesta carretera hi circulen cada dia fins a 25.000 vehicles, dels quals un 30% corresponen a camions que eviten passar per l’AP-7 per estalviar-se el peatge.

Estem parlant que, en jornades de trànsit intens, prop de 7.500 vehicles pesants arriben a circular per la N-340. La saturació de vehicles i la barreja de turismes amb camions provoca un augment del risc d’accidents i posa en perill la vida de moltes de les persones que hi transiten, ja que es produeixen molts avançaments que de vegades acaben amb col·lisions frontals.

Fins a un 42% dels accidents mortals de la N-340 entre el 2012 i el 2015, al pas per les comarques tarragonines, han sigut per xocs frontals.

Tenint en compte aquest escenari, és fàcil dibuixar els punts negres d’aquesta carretera. Destaquen dos trams per sobre de la resta. Un és el que va de Roda de Berà al Vendrell. Fa poques setmanes es va produir l’enèsim accident mortal a Roda de Berà en xocar un camió contra un turisme.

El punt negre de l’Ebre

Aquesta situació és especialment colpidora a les Terres de l’Ebre. L’altre punt negre que concentra més accidents mortals és el tram que enllaça l’Aldea amb el Perelló. Un dels casos més exemplars d’aquesta trista realitat va ser al setembre, quan només amb 48 hores de diferència van morir quatre persones en dos accidents, diferents però separats només per 500 metres de distància, al Perelló.

L’any passat van perdre la vida 15 persones en els 66 quilòmetres ebrencs de la N-340. Aquesta xifra suposa gairebé un 80% del total dels morts en aquesta via al país.

Tot i que des de l’any 2010 el nombre d’accidents tant a la N-340 com a la resta de la xarxa viària catalana s’havien reduït notablement, l’any passat es va produir un repunt notable d’aquests sinistres. I en aquest lamentable increment hi té un paper protagonista la N-340.

I és que es tracta de la carretera amb la sinistralitat més alta del país. Un 11% dels morts en accident de trànsit a Catalunya ho fan a la N-340, un rècord negatiu que no s’assolia des del 2005.

De moment, el 2016 sembla que la inèrcia continua: en el moment de tancar aquestes pàgines eren quatre les persones mortes en accidents a la N-340 aquest any, dues a Vallirana i dues més a les comarques tarragonines.

stats