CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 10/02/2016

Cartes a la Directora 10/02/2016

3 min

Els 10.000 fills anònims

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Encara no me’n sé avenir. Hi he pensat molt i estic absolutament consternat. Aquesta Europa que prioritza la lluita contra la seva pròpia por a l’interès humanitari no sap, o no vol, donar resposta a les onades imparables de refugiats que fugen de situacions dramàtiques i terrorífiques. I, esclar, com sempre -la història es repeteix-, els més perjudicats són els més febles.

Les notícies diuen que en l’últim any i mig 10.000 menors han desaparegut com engolits per un forat negre. Especulen que són 10.000, un número rodó que descarta els nens diferencials, com si els que no arrodoneixen la xifra no tinguessin cap mena d’importància; com si la vida de cadascun d’aquests nens tingués menys valor que la vida dels nostres propis fills.

Ningú sap on són. Es creu, però, que 5.000 estan en mans de les màfies. No en coneixem ni el nom ni el rostre; no els podem mirar als ulls ni escoltar els seus plors. Són llunyans i anònims. De fet, després de només una setmana, ja ni se’n parla. Els oblidem. Ells, mentrestant, segurament són víctimes dels actes més execrables. Tal vegada en un futur proper, i per culpa de la nostra vergonyosa inoperància, els considerarem els nostres pitjors enemics. Llavors, els recordarem només per condemnar-los.

XAVIER-S. RIBELLES I PUIG

LLEIDA

Beneficis i cues

Un cop més -i quants en portem?- hem sabut que bancs i caixes, rere les fusions i les absorcions, han renovat els beneficis, i molt!, també aquest últim any. El fet que augmentin espectacularment els beneficis d’un any per l’altre en un país on es viu, mentrestant, una crisi econòmica i social que arrossega una ingent multitud de persones fa pensar. Que hi hagi bancs que, després de rebre ajudes amb diners de tots, tinguin beneficis i no retornin a la societat encara fa pensar més. Uns guanys que, per descomptat, els clients hem contribuït a augmentar. I si és així, ¿com és que cada vegada que vas a un banc o caixa has de fer una cua que de vegades pot superar la mitja hora o més? ¿Com és que cada vegada et trobes més oficines amb només una persona o dues atenent el públic, quan les mateixes finestres d’atenció ara tancades et mostren que hi havia, fins no fa tant, més personal en disposició de poder atendre? ¿No haurien de repercutir també en els clients aquests beneficis?

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Visibilitat

L’arraconament de Podem al galliner del Congrés, amb la pretensió d’invisibilitzar-los, ha omplert de satisfacció els sectors més conservadors de l’espectre polític. Però més els hauria valgut als seus diputats ocupar aquells escons que no pas els del mig de l’hemicicle i així, en la informació gràfica de les activitats parlamentàries, no hauria estat a la vista de tots l’absentisme descarat de moltes senyories del banc conservador. Ubicats al galliner, les seues absències haurien passat desapercebudes i ara no. Tot és relatiu, doncs.

MARC ANTONI ADELL

VALÈNCIA

El cotxe i l’incivisme greu

Cal plantejar més disciplina i efectivitat en tot el que està relacionat amb el cotxe i la carretera. La conducció temerària, sota els efectes de l’alcohol o altres drogues, l’excés de velocitat i, sobretot, unes actituds absolutament reprovables -hi ha massa persones que quan es posen al volant es tornen salvatges, irracionals i prepotents- posen en perill la resta dels ciutadans. No hi ha dubte que al segle XXI cal començar a domesticar l’incivisme de la carretera, ja que cada dia es demostra que el cotxe privat -molt idolatrat per la publicitat televisiva-és una molt mala peça al teler que, malauradament, esdevé massa vegades la màquina més letal de matar en temps de pau.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

stats