Adif i la xarxa de Rodalies
Segons el senyor Gonzalo Ferré, ara resulta que Adif és una víctima de la mala feina que fan els Mossos d’Esquadra, oi? Quan les coses no funcionen correctament és molt fàcil culpar els altres. Però abans cal fer un exercici d’humilitat i analitzar les responsabilitats de cadascú.
El tren que agafo diàriament arriba amb una mitjana de retard de més de 10 minuts. El caos del dia 9 de febrer va ser degut a un incendi, però les causes dels retards són diverses. És cert, algunes vegades el tren s’espatlla i, per tant, la culpa és de Renfe, l’operadora del servei. D’altres, la culpa és de la conducta incívica d’alguns viatgers.
Però la gran majoria de vegades el que passa és que la infraestructura és obsoleta i no permet gestionar el trànsit ferroviari de manera eficient: els sistemes de senyalització i control no permeten augmentar la circulació de trens, les subestacions elèctriques no donen l’abast, Rodalies 3 és de via única i els trens perden molt de temps en els encreuaments, algunes línies (com alguns trams de Rodalies 3) tenen limitacions de velocitat des de fa quasi dos anys per unes obres que no han començat... En tots aquests casos, la responsabilitat és d’Adif. Per tant, senyor Gonzalo Ferré, faci primer la seva feina i després culpi els altres.
ÀLEX PORTA TALLANT
SANT JOAN DE LES ABADESSES
Delta i riu
El tema del cabal de l’Ebre és delicat. Hi ha una cosa primordial: el Delta és on és i com és per raons naturals, com hi ha muntanyes, pedres, boscos o deserts.
El problema ve quan, a més de l’aigua d’ús domèstic, que significa un volum ínfim, s’extreu aigua per a ús industrial i per a reg extensiu; és la pretesa ampliació d’aquest últim ús el que crea el conflicte. La gent que té terres que necessiten aigua en volen, d’aigua, i fins i tot és just que la puguin tenir... mentre no perjudiquin els que són del territori que, tal com deia, és on és i com és per raons naturals, com les terres de secà són on són i com són, també per raons naturals.
El Delta, per mantenir-se, necessita un cabal mínim, i tot el que sigui retallar-lo és fer un mal irreversible a una zona tan peculiar i tan fràgil com aquesta. S’ha d’aprofitar l’aigua que es pugui sempre que es garanteixi aquest manteniment, i si no es poden fer 52 noves preses i una ampliació de regadius de 450.000 ha (em sona a AVE, això), que se’n facin menys, o no se’n facin.
AGUSTÍ VILELLA GUASCH
CAMBRILS
La història es repeteix
Es repeteix amb protagonistes distints. Efectivament, és un fet històric el canvi de nombrosos representants polítics a les nostres institucions, sols comparable numèricament al que es va produir durant la Transició. Una mostra d’aquell moment la tenim a la meva ciutat, on a les primeres eleccions municipals (1979) les associacions veïnals es van buidar, i es va configurar amb els seus membres la representació municipal. Va ser el triomf de la democràcia ciutadana, llargament esperada.
Doncs bé, ara, moltes de les persones que han tingut protagonisme democràtic durant dècades critiquen i se sorprenen que personalitats de la societat civil pretenguin ocupar avui el seu lloc, utilitzant també les vies democràtiques, però amb idees diferents de les seves.
Afortunadament, vivim en democràcia, i hem d’entendre que el relleu generacional és un fet incontestable i necessari. També la renovació de la forma d’abordar els grans canvis socials, econòmics, tecnològics i climàtics. En política, el full de ruta camina a favor de la renovació i la regeneració de l’esfera pública, del poder institucional i el progrés social i polític posat al dia mitjançant els mètodes d’elecció democràtica recobrats a la Transició.
JAUME VALLÉS MUNTADAS
SANT ADRIÀ DE BESÒS
