Colom simbolitza Barcelona
Llegeixo que la CUP ha decidit portar a l’extrem la revisió dels símbols que es debaten per iniciativa del govern d’Ada Colau, i proposen retirar l’estàtua de Colom -que simbolitza Barcelona com la Torre Eiffel simbolitza París- i la del navilier Antonio López, -“presumpte esclavista”-, que va contribuir decisivament a la Renaixença donant el seu suport al gran poeta Jacint Verdaguer, que, en el transcurs dels seus viatges a Amèrica amb els vaixells del seu protector per refer-se de la salut malmesa, va motivar-lo per escriure el famós poema L’Atlàntida i l’entranyable L’emigrant, que, amb música d’Amadeu Vives i cantat pel gran tenor Emili Vendrell, va esdevenir l’himne nostàlgic que va acompanyar els catalans emigrats i els exiliats de la Guerra Civil, la majoria dels quals no van poder retornar a Catalunya. No acaba d’entendre’s que la CUP, que es presenta com l’abanderada de la cultura i la política del nostre país, s’entretingui a qüestionar a la babalà el nostre passat històric amb uns arguments que no van més enllà dels esgrimits pels interessats a distreure’ns amb la política de campaner més obsoleta i provincial...
JORDI PAUSAS
PARÍS
La decència de Pedro Sánchez
La maledicció dels gerros xinesos. No saps si és millor amagar-los o, encara millor, trencar-los. No sóc votant del PSOE, però l’actuació del seu actual primer secretari la trobo la més correcta possible. Va dir en campanya electoral -a veure quan comencem a tractar-les com si fossin contractes vinculants- que ell mai faria “president del govern” el Sr. Rajoy. I ho manté i compleix. Li està costant la incomprensió de la cúpula del seu propi partit, molt més pendents de l’escalfor de la seva cadira que de cumplir promeses electorals. I, a sobre, s’enfaden quan se’ls pregunta per la desafecció del seu propi electoral. Si es manté coherent fins al final, no sé si Sánchez guanyarà alguna cosa per a ell. Però el que sí que guanyarà serà l’agraïment d’una ciutadania que veu que, almenys en aquesta ocasió, un polític electe és coherent amb si mateix. O sigui, és decent.
FERRAN SAN JOSÉ LAPORTE
BARCELONA
El nou capitalisme
La gran assignatura pendent del nou capitalisme és el conflicte entre la família i la feina. D’una banda, sempre ens han ensenyat que les relacions socials es basen en la lleialtat i en el compromís. No obstant, cada vegada més el món laboral exigeix un comportament més flexible i variable. Aquest fet està tenint conseqüències en les nostres relacions interpersonals. Com hem de crear vincles forts si la inestabilitat forma part del nostre dia a dia?
Les noves generacions han crescut en aquest món sense pautes morals sòlides. Si hi sumem l’impacte de les noves tecnologies en els vincles socials, ens trobem una societat completament diferent de la dels nostres avis. A les nostres mans hi ha recuperar els valors que ens permetin tenir relacions de qualitat.
IRENE LUCENA MARÍN
VILADECANS
L’aire que respirem
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat que el 92% de la població mundial viu en llocs que tenen alts nivells de contaminació atmosfèrica. Les persones que vivim a les grans ciutats estem sotmeses a una pèssima qualitat de l’aire.
És hora de posar en marxa solucions concretes i urgents, començant per la presa de consciència individual i passant per la implicació de les empreses i la responsabilitat activa dels governs, que han de posar fil a l’agulla i buscar com reduir els principals agents contaminants. Quant de temps ha de passar perquè deixem de respirar un aire que és perjudicial per a la salut?
ALBERT MARTÍNEZ FERNÁNDEZ
BARCELONA
