No perdem el cap per l’estàtua
En plena polèmica per l’estàtua de Franco, ens cal mantenir un debat sobre la presència d’elements feixistes als espais públics. Ara hi ha repercussió mediàtica per una exposició temporal, però són més inquietants certs símbols que segueixen arreu del país.
A Palamós, per exemple, al capdamunt de l’entrada a la caserna de la Guàrdia Civil (un cos policial que està en actiu) s’hi conserva l’escut del règim dictatorial amb la seva àguila, el jou i les fletxes. ¿Algú s’imagina una comissaria alemanya lluint una esvàstica a l’entrada? No.
Són democràcies diferents i aquí hem integrat el feixisme en democràcia (tenim l’eufemisme franquisme, però allà no hi ha hitlerisme ). Fins i tot en “democràcia” som el segon estat al món amb més fosses comunes amb víctimes oblidades.
No hauríem de perdre el cap amb polèmiques puntuals mentre la nostra memòria històrica segueixi patint amnèsia general. Hi ha molt per contextualitzar, molt més que una estàtua acèfala.
ALEXANDRE WELTZ GISPERT
PALAMÓS
Solidaritat amb Forcadell
En aquests moments tan decisius per a Catalunya, tots hem de solidaritzar-nos amb Carme Forcadell. No podem tolerar una inhabilitació i/o una inculpació de la nostra presidenta del Parlament simplement per haver defensat la democràcia i la voluntat del poble català. És inacceptable que la superestructura de l’Estat pretengui inculpar la màxima representant del poder legislatiu català. Ens cal mobilitzar-nos d’una manera cívica i efectiva. Cal explicar a Europa que Espanya encara no és una democràcia homologada. Espanya (a través d’un govern en funcions completament autista) és una democràcia de molt baixa qualitat que sembla no saber que l’incompliment flagrant del principi bàsic de la divisió de poders el converteix en un estat molt carrincló i molt poc europeu.
JOSEP M. LOSTE
PORTBOU
Por a les aules
Un insult cada vegada que li toca sortir a la pissarra. Una mirada denigrant. Un sobrenom humiliant. Una empenta que es repeteix. Hi ha moltes maneres de patir violència, ja sigui físicament o psicològicament, per part d’alguns companys a l’escola. Hauria de ser un lloc on els nens se sentissin fora de perill i no un lloc on passar por pel que els diran o pel que els faran avui. I és que l’assetjament escolar és una realitat al nostre país i sembla que hi ha escoles que encara no se n’han adonat.
Cal reaccionar davant el primer petit senyal, perquè mai sabem què pot arribar a passar. No n’hi ha prou dient: “Són coses de nens”. No. Es tracta d’un problema que creix cada any entorn a la mateixa pauta de comportament: una clara falta de respecte. Un respecte que han d’inculcar els pares als nens des del minut zero cap als seus companys, així com treballar amb la víctima perquè s’accepti tal com és.
SANDRA QUERO CALVO
CERDANYOLA DEL VALLÈS
Amics de l’Institut Jaume Balmes
Un grup de persones vinculades al centre hem fundat l’Associació d’Amics de l’Institut Jaume Balmes. Creat el 1845, és l’institut d’ensenyament secundari més antic de Barcelona. Volem potenciar aquesta prestigiosa institució dedicada a l’educació i formació d’adolescents i joves des de la cultura, les humanitats, la ciència... i també amb una mirada il·lusionant per la celebració del seu 175è aniversari el 2020. Per engegar aquest projecte convidem tots els interessats a una primera assemblea, al centre, el dimecres 26 d’octubre a les 19 h. Si voleu podeu contactar amb nosaltres a través del següent formulari: www.jaumebalmes.net/p/amics.html.
MIREIA MARTÍNEZ I CINC SIGNATURES MÉS
BARCELONA
