L’estrany camí del “canvi”
Per si no fos suficient la reprotxable decisió, presa diumenge pel comitè federal del PSOE, de regalar, literalment, la legislatura a Mariano Rajoy, la següent decisió encara posa més en qüestió (si és possible) l’estabilitat del partit. Aquest partit, postulat fins fa relativament poc com “el partit del canvi”, és el mateix que llança amenaces de ruptura sobre aquells que, fidels als seus votants i a la seva paraula, mantenen el “no és no”. ¿Podem considerar democràticament moral la imposició d’homogeneïtzar l’opinió d’un partit? Sembla que, de nou, ens enfrontem a la incapacitat d’alguns d’acceptar la diversitat.
ANDREA MARCHENA CANET
BARCELONA
Cines plens
Tres dies laborables entre setmana per veure el que habitualment no veiem: les sales de cinema plenes de gent que disfruta de les pel·lícules a totes les sessions. Un any més, gràcies a la Festa del Cine podem tenir entrades a 2,90 €. Les cues mostren que aquesta iniciativa té èxit i és esperada per molts amants del cinema.
I algunes d’aquestes sessions la resta de l’any són quasi buides. Pocs assistents a cada sala encara que hi hagi dies de l’espectador a preu més baix o que les primeres sessions també l’hi tinguin. Sempre he pensat que eren sessions malaguanyades en comprovar l’escàs nombre de persones presents.
Que aquests tres dies de la Festa del Cine el cine estigui ple significa que hi ha interès i que agrada. El fet que la resta d’altres dies moltes vegades estiguin buides significa que no tothom pot permetre’s d’anar-hi, i més quan qui va és una família sencera i el cost l’entrada es multiplica.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
No és qüestió de deures
És cert que a Espanya els nens dediquen més hores als deures escolars que en altres països, però la decisió de tenir deures o no va més enllà. Intentar ser com Finlàndia (el model d’educació per excel·lència) no és del tot lògic, ja que és un país amb tot un funcionament econòmic, social i educatiu completament diferent del d’aquí.
A Espanya l’educació i l’aprenentatge dels nens a casa no sempre és possible, ja sigui per qüestions socioeconòmiques, pels horaris laborals dels pares, per les estructures familiars... Així que molts nens no poden seguir formant-se un cop surten de l’escola, a les cinc de la tarda. Trobarem gent a favor i en contra dels deures, però considero que el tema no és aquest, sinó quin sistema educatiu volem.
MARINA NADAL MENAC
BARCELONA
La malaltia d’estar ocupats
M’he adonat que cada vegada que pregunto a algú com està sempre em contesta alguna cosa com: “Estic molt cansat, no paro en tot el dia” o “Estic molt ocupat, entre la feina, la universitat i tot plegat ja no puc més”. I és que ja no tenim temps per dedicar-nos-el a nosaltres: entre tantes formes d’entreteniment i activitats hem perdut el temps per reflexionar. Reflexionar sobre el que és realment important. Vivim enganxats a un telèfon mòbil o a un ordinador pensant que estem mantenint contacte amb els nostres éssers estimats i l’única cosa que fem és col·lapsar-nos la ment.
Des dels anys 50 hem tingut tantes innovacions tecnològiques que ens pensàvem que ens farien la vida més fàcil, més ràpida i més senzilla. I tot i així avui tenim menys temps lliure que abans, quan no disposàvem d’aparells tecnològics. Com hem acabat vivint així? Per què ens fem això a nosaltres mateixos? Sisplau, busquem un temps per ser i no per fer.
SANDRA QUERO CALVO
CERDANYOLA DEL VALLÈS
