Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 30/11/2016

El Gran Recapte

Divendres i dissabte passat es va fer el Gran Recapte del Banc dels Aliments. Jo hi vaig fer de voluntària. Necessiten moltes persones per fer rutllar una campanya d’aquesta envergadura. Molts hi participem perquè és una acció palpable i real, sabem que el que estem aportant -sigui amb un paquet d’arròs o amb el voluntariat- arribarà a les famílies sense recursos.

En una tarda i en aquell supermercat vaig veure dues realitats que impactaven. Des d’una senyora que va donar una compra per valor de 80 euros fins a una altra que, en parlar-li de la campanya, va dir-me que no podia aportar res i que, de fet, ella rebia menjar del Banc dels Aliments.

El Gran Recapte és una data important, però no soluciona la pobresa del nostre país. Hem de buscar mesures que facin desaparèixer la bretxa que separa aquestes dues dones que es trobaven en un mateix supermercat.

MARIA ESTEVE ALBERO

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

L’eterna jornada laboral

El Govern ha posat en marxa una campanya informativa per a la reforma horària. L’objectiu és que l’any 2018 anem a dormir a les onze de la nit, com a màxim.

Sens dubte això suposa posar la primera pedra per adaptar els horaris laborals a una jornada no tan sols més semblant a l’europea, sinó també més saludable i que permeti conciliar millor la vida laboral amb la social i familiar.

Estic convençut que aquest canvi inculcarà una nova mentalitat a les empreses i propiciarà la jornada intensiva, que, definitivament, ens donarà més temps per gaudir del nostre espai d’oci.

SERGIO HUESO RODRÍGUEZ

VILADECANS

Per un país normal amb VO subtitulada

Encara estic xocat pel recent manifest de gent del món de la cultura a favor del doblatge en català amb arguments que no entenc.

Fa dècades que se’n parla, sense grans avenços. Es diu i es repeteix que l’objectiu és la versió original (VO) subtitulada i que cal educació, però ningú s’hi posa, adduint tot tipus d’excuses. Ni les experiències d’altres països, ni els interessos corporatius dels actors i la indústria del doblatge, ni les complicades anàlisis del manifest em serveixen. Tampoc la defensa de la llengua, per por de perdre posicions respecte al castellà. La llengua es defensa de moltes maneres, sobretot parlant-la bé als mitjans públics i en privat, sense barbarismes innecessaris.

Persones autoritzades han dit que exhibir el cinema en VO subtitulada és un signe de qualitat d’un país i, certament, ha de ser-ho del nou país que volem. Ja és hora de ser proactius en l’educació i promoció de la VO. No volem ser els primers ni els últims de la classe, simplement volem ser un país normal. Malgrat les dificultats, el lent però sostingut avenç de la VO a les sales comercials convida a l’optimisme.

RAFAEL MASIÀ MARTORELL

GIRONA

Per aquí no hi passo

¿Les nostres ciutats estan realment pensades per a tothom? Intenteu acompanyar una persona amb una minusvalidesa que l’obligui a anar amb una cadira de rodes.

Us adonareu que les voreres no estan del tot adaptades: moltes vegades cal donar una gran empenta perquè les rodes de la cadira pugin. També veureu que no hi ha tants aparcaments de minusvàlids com us penseu i que sovint els ocupen persones que pensen: “Per cinc minuts no passa res”.

Si tant els ajuntaments com nosaltres féssim un esforç per comprendre aquestes petites coses faríem la vida molt més senzilla als que ho necessiten.

ANNA MORENO NAVARRO

MANRESA

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT