Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 02/12/2016

Casa nostra, casa vostra

El meu avi sempre m’explicava les penúries que els refugiats catalans que fugien de la dictadura franquista van haver de patir als camps de refugiats de França.

Aquelles famílies fugien del terror que estava sacsejant la seva terra, van fer una llarga travessia fins a arribar a la terra anhelada on pensaven que serien ben rebuts i acollits. Però no va ser així.

Les condicions de vida que van haver de suportar els nostres refugiats van ser tan deplorables com les que pateixen els refugiats sirians que han vingut a Europa, suposada gran defensora dels drets humans, fugint de la guerra, la mort i la misèria.

El meu avi sempre em deia que si la situació hagués sigut a la inversa, Catalunya hauria acollit amb els braços oberts els refugiats que fugien del terror feixista.

Com diuen en el vídeo de la campanya Casa nostra, casa vostra : “Jo també vull que vinguin”.

ROGER MARTÍNEZ IGLESIAS

SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

Pren-te el pols

A propòsit de la campanya de detecció d’arítmies per prevenir l’ictus que ha posat en marxa el departament de Salut sota el lema “Pren-te el pols”, voldria fer les observacions següents: hi ha casos de fibril·lació auricular subtils o amb resposta ventricular ràpida en què el pols pot ser aparentment regular; hi ha persones grans que pateixen fibril·lació auricular intermitent; n’hi ha que pateixen una altra arítmia que també comporta risc d’ictus - flutter auricular-, que presenta un pols regular.

Penso que la campanya està mal enfocada, ja que tant la presa del pols a la farmàcia com l’autopresa per part de la població gran no són un bon mètode de detecció precoç del risc d’ictus per arítmies en persones grans. L’únic mètode eficaç ara com ara és la realització d’un electrocardiograma en les persones de més de 60 anys, i el monitoratge ambulatori del ritme cardíac en pacients grans amb altres factors de risc de patir ictus.

SALVADOR TARRADAS USTRELL

GUALTA

Els grups de pares

al WhatsApp

Unir vint desconeguts per parlar sobre un tema tan important i personal com l’educació dels teus fills no és senzill. Un grup on tots són diferents i no es coneixen entre ells. El lloc de reunió s’ha transformat en un grup de WhatsApp, que és el mitjà ideal perquè flueixin els malentesos i sobretot els missatges inoportuns.

WhatsApp pot ser una eina perillosa, ja que li falta l’entonació i les coses es poden malinterpretar fàcilment.

Al setembre vam decidir fer un grup de pares. La majoria decidim mantenir distància i només nodrir-nos d’allò que realment ens importa: temes relacionats amb l’escola i l’educació dels fills. Però aquests grups de vegades perden l’objectiu real per als qual es posen en marxa: ser una via de comunicació entre les famílies sobre temes escolars, i acaben convertint-se en una lluita per demostrar qui és millor pare.

Quina és la solució? Crec que la gent ha de saber valorar quins són els temes que s’han de tractar en aquests grups i sobretot ser molt respectuosos amb tothom. I no oblidar que, de vegades, una retirada a temps és una victòria.

SARA CHUANG CARRERAS

BARCELONA

El turista català

Treballant en una oficina de turisme al Penedès, rebo cada cap de setmana visitants d’arreu de Catalunya. Lluny dels estereotips, ja fa alguns anys que em sento agraïda de compartir les explicacions amb turistes interessats i atents.

Crec que aquesta és la manera de mantenir viva la nostra cultura, formant part del turisme actiu sempre amb ganes d’aprendre i compartir la nostra història.

MARTA RAMON

SANT SADURNÍ D’ANOIA

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT