Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 16/12/2016

Dialogar no és imposar

El govern estatal diu que vol dialogar, ja que ara ha descobert que la confrontació no porta enlloc. Una iniciativa lloable si fos viable i creïble, però de les declaracions efectuades a Brussel·les pel nou ministre de l’Interior, el Sr. Zoido, se’n desprèn que és una nova fal·làcia. El Sr. Zoido diu que ells són majoritaris i que han d’imposar el diàleg i no cedir davant del xantatge, és a dir, que per al PP el diàleg no es crea ni es construeix sinó que s’imposa.

Quan Rajoy tenia majoria absoluta no pactava res. Ara diu que vol pactar-ho tot, excepte el que interessa a una gran part dels catalans: el referèndum. Òbviament no estem davant d’una proposta creïble perquè el PP tampoc pot fer cessions en llengua, finançament o reconeixement de Catalunya com a nació per no perdre el rèdit electoral que li dóna criminalitzar Catalunya.

Com deia Antonio Machado, “per dialogar pregunteu primer i després... escolteu”.

ANTONI VILANOVA CASALS

BARCELONA

Els carrers no són cendrers

Comença a ser molt molest que alguns fumadors tirin les burilles de les seves cigarretes a la via pública. Al marge que embruten els carrers, alguns passegem amb els nostres gossos i es poden cremar. Fins i tot algun nen podria intentar agafar-les.

El pitjor és que quan a alguns els dius que tenen una paperera just al davant encara et miren malament, i evidentment no la recullen. Ni tan sols amb les sancions i multes se’ls desperta la consciència cívica.

S’han posat més papereres, s’han fet campanyes de conscienciació social per mantenir els carrers nets, s’ha advertit del perill que suposa llançar una cigarreta encesa per la finestra del cotxe, etc. Tot i així, sembla que cap d’aquestes mesures funciona.

¿També haurem de posar detectius i realitzar proves d’ADN, com amb els excrements de gos, per castigar aquestes persones incíviques?

MARIA SOLÀ GONZÁLEZ

ANDORRA LA VELLA

‘Merlí’ i el masclisme

Abans que res, que quedi clar que sóc una fidel seguidora de la sèrie. En aquesta última temporada, i després de les crítiques rebudes per una part del públic, semblava que les seves trames no se centrarien només en els homes sinó que també tindrien una íntima relació amb els personatges femenins: el tractament de la transsexualitat, l’embaràs adolescent, una dona com a directora del centre, etc. Però finalment això no ha estat així. Aquests temes han quedat com a simple anecdotari per desenvolupar les trames dels personatges masculins.

En general penso que s’està fent una bona feina perquè almenys tracten temes que fins ara era impossible veure en prime time, però les dones també han de tenir un paper important, ser valorades, tenir personalitat i projectes personals. Una sèrie que tingui en compte aquests valors millora la imatge de la societat. I per al futur dels nostres adolescents és necessari que sigui així.

ARIADNA PIÉ GUINÓ

BARCELONA

Tres observacions

sobre la CUP

Primera. La CUP, amb aquesta obsessió per la figura del rei (tot i que sigui anant-hi a la contra), no fa més que reforçar-la.

Segona. Tenen la consigna de desobeir, però és admirable la disciplina amb què obeeixen les assemblees.

Tercera. Aconsegueixen afeblir el govern independentista (màxim anhel de persones com José María Aznar) i tornar-lo inoperant. Portem 15 mesos des de les eleccions del 27-S i encara estem funcionant amb un pressupost de l’època de les retallades.

El dogmatisme ideològic encarcara. Es pot ser reaccionari de dretes però també d’esquerres.

AGUSTÍ DELGADO CAVESTANY

BLANES

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT