Junts però no barrejats
Cada dia vaig de casa a la universitat en metro. Normalment, per fer més amens aquests minuts, escolto música o llegeixo algun llibre. Però he d’admetre que, des de fa algun temps, em sento una mica violenta cada vegada que miro al meu voltant i veig que la majoria de la gent està fent exactament el mateix.
Moltes vegades, en adonar-me de la situació, m’he tret els auriculars o he apartat la vista de la lectura però, evidentment, tot ha seguit igual.
Tots hem continuat ficats en els nostres propis pensaments, en la nostra bombolla individual, que no dóna peu a un “bon dia” o ni tan sols a mirar-nos a la cara.
Sé que segurament no tinc cap dret a criticar això perquè, tal com he dit al principi, jo faig exactament el mateix. Però suposo que no sóc l’única persona que alguna vegada s’ha sentit aïllada enmig d’un munt de gent.
SÍLVIA GUTIÉRREZ BALAGUER
SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
Els perills
de les xarxes socials
Les xarxes socials són una eina molt útil per comunicar-nos i compartir moments. Tenim pràcticament tota la nostra vida a les xarxes: indiquem a Facebook la nostra feina, on vivim, què ens agrada. Sortim amb amics i fem una història a Snapchat. Dinem en un restaurant i pengem la foto del menú a Instagram. Etiquetem amics, llocs...
Molts cops, especialment els més joves, no tenim en compte qui té accés a aquesta informació que donem. La nostra intenció és compartir-ho amb la gent que ens importa. No obstant, molts no vigilen les polítiques de privacitat, deixen el seus perfils públics i publiquen informació molt personal i els seus moviments de manera molt explícita.
És important que eduquem les noves generacions no només en els beneficis i les grans possibilitats de les xarxes socials, sinó també en els seus riscos i en com fer-ne un ús responsable.
CLAUDIA RÍOS CUADRADO
ARGENTONA
Eradicar el sensellarisme
Visc a l’entorn de l’Estació de Sants. De nit moltes persones ocupen diferents racons de la zona. Quan surto a passejar el gos veig els cartrons darrere dels quals s’amaguen. Cartrons, matalassos i mantes constitueixen el seu habitatge.
Aquesta realitat concreta i propera m’ha fet pensar en algunes de les necessitats bàsiques d’una persona: un sostre per protegir-se del fred i de l’aigua. Tot i que amb això no n’hi ha prou. Tothom hauria de poder tenir una llar per viure-hi i tenir intimitat.
Per això celebro el Pla de Lluita Contra el Sensellarisme que ha posat en marxa l’Ajuntament de Barcelona i que, entre les actuacions que té previst dur a terme, inclou intervenir als voltants de les estacions, on hi ha una alta la concentració d’indigents, millorar les condicions i augmentar el nombre de places dels equipaments municipals i també tenir més centres d’acollida i més habitatges.
MARTÍN MARTÍNEZ MARTÍNEZ
BARCELONA
Conciliació familiar
Les propostes d’horaris que afavoreixin la conciliació laboral són un bon punt de partida per remuntar la baixa taxa de natalitat que tenim a l’Estat.
Però no ens enganyem. No són suficients. Si de debò volen remuntar l’economia del país a través de mesures que incrementin la natalitat, cal prendre nota dels països escandinaus. Allà les dones són tractades laboralment amb el respecte que mereixen en tots els sentits. No han de renunciar a ser mares per ser treballadores ni a la inversa. Per no parlar de les ajudes econòmiques que reben en la seva maternitat.
Si volem fer les coses ben fetes, no les fem a mitges.
AINA CABALLERIA
BARCELONA
