Alternativa vertical
a les zones verdes
Incrementar notablement l’espai verd en la densament urbanitzada àrea metropolitana de Barcelona pot semblar a primera vista molt complicat. Hauríem de posar atenció a l’immens potencial vertical desaprofitat en murs i infraestructures diverses.
Imaginem-nos per exemple les tres xemeneies de Sant Adrià totalment cobertes de vinya verge, canviant de color segons l’estació de l’any (del verd clar al vermell intens). O els imponents murs de contenció de la part baixa del Besòs coberts de glicines: en època de floració seria espectacular.
A més, l’espessa coberta vegetal amagaria el gris formigó. Alhora aquestes superfícies multiplicarien la biodiversitat (especialment de petits ocells insectívors), i ajudarien a millorar l’entorn i la qualitat de l’aire. I tot plegat també beneficiaria l’ànim dels ciutadans en veure l’entorn tenyit de verd.
MARTÍ GASSIOT
BARCELONA
El problema demogràfic
Tal com ha assenyalat el president de la fundació Renacimiento Demográfico, Alejandro Macarrón, el problema demogràfic no té a veure només amb la crisi, l’atur i les dificultats econòmiques i socials.
Tampoc els països amb altes taxes de desenvolupament econòmic es caracteritzen per un repunt en la fecunditat i en els índexs de natalitat. Els plans de suport a l’augment de la natalitat són necessaris però no suficients.
El problema de fons és més aviat de naturalesa cultural i moral: quan no està clar el valor de la vida i no hi ha una esperança certa, no es desitja tenir fills.
Per resoldre el problema demogràfic caldria un canvi de mentalitat per reconèixer que els fills no són una càrrega sinó una nova oportunitat d’esperança en la vida, que fa possible l’estabilitat personal i social.
Es tracta d’un gran repte per sustentar el futur de tots.
DOMINGO MARTÍNEZ MADRID
BAÑOS DE VALDEARADOS (BURGOS)
Ells també celebraran Nadal
Ara que vénen les festes de Nadal, la gent ho vol celebrar a casa amb els seus. Vull tenir un record per al col·lectiu de persones que estan ingressades en un hospital. Tots desitgen marxar a casa, però queden proves per fer, resultats per confirmar. Comencen a pensar que el seu món s’ha fet molt petit i els fa la sensació que s’ha aturat, però no és així.
Cada dia que passa tenen més ganes de tornar a casa. Els doctors informen dels resultats, però encara no els deixen marxar. Per fi arriba el dia i escolten aquella frase tan desitjada: “Avui li donem l’alta”.
Tingueu una mica de paciència, no perdeu l’esperança i penseu que teniu un munt de gent esperant que torneu a casa. Potser demà serà el vostre dia, i si no és així tranquils: un hi posa la il·lusió, l’altre les ganes i un altre les cançons, i amb l’ajuda dels professionals que treballen i que us cuiden fareu un Nadal diferent.
FRANCESC CONESA FERRERA
SABADELL
Els taxistes de Barcelona i les llengües
L’altre dia llegia la notícia que l’Ajuntament de Barcelona vol facilitar als taxistes de la ciutat cursos d’anglès per facilitar l’entesa amb els turistes que arriben a la ciutat.
Em sembla una bona iniciativa, però també em pregunto per què no se’ls ensenya català (i a alguns fins i tot castellà) per facilitar l’entesa amb els clients de casa.
Cada dia són més els taxistes forans amb els quals de vegades és difícil entendre’s.
¿No seria adequat condicionar l’obtenció de la llicència al coneixement de la llengua del país?
PILAR PORCEL I OMAR
SABADELL
