Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 28/12/2016

Unes clàusules

molt abusives

Estic d’acord amb el conseller de Justícia, Carles Mundó, quan reclama simplificar el mecanisme de retorn de les clàusules terra.

És de sentit comú que el govern espanyol estableixi un procediment extrajudicial que eviti problemes als afectats. No pot ser, de cap manera, que el retorn dels diners d’unes clàusules abusives -que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat completament il·legals i sense possibilitat de presentar cap recurs- ara pateixi uns retards mortificadors.

Aquestes devolucions dels diners s’haurien de fer d’ofici i evitar, de totes totes, més sobrecàrregues de feina als jutjats. D’altra banda, aquest nou cas de frau en majúscules de les clàusules terra posa de manifest que tant els diferents governs espanyols com el regulador del Banc d’Espanya com els diversos tribunals de justícia espanyols van cometre molts errors, i fins i tot van desobeir reiteradament la normativa superior europea, cosa força corrent, d’altra banda, en molts altres àmbits d’aplicació de la legislació europea.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

Desobediència

Negar el valor de la desobediència és negar la història i abocar-nos a l’immobilisme més absolut.

Si no s’haguessin desobeït determinades lleis, ni els negres ni les dones podrien votar. A Espanya, sense anar més lluny, durant els anys 80 i 90 desenes de milers de joves ens vam negar a fer el servei militar obligatori. Aquells joves vam plantar cara a l’Estat i a l’exèrcit i vam declarar que no ens sotmetíem a un estat (l’espanyol) que no ens representava ni a un exèrcit que rebutjàvem. Molts ho vam pagar amb penes de presó. Però com que els antisistema ens vam arribar a comptar per desenes de milers es va guanyar la batalla i el 2001 es va abolir definitivament el servei militar espanyol, prèvia reforma del Codi Penal i2 Militar.

Avui els antisistema són els nostres representants polítics, presidents, consellers, alcaldes, diputats, etc., jutjats i empresonats pel mateix estat espanyol i, encara més greu, en nom d’una llei interessada que nega el dret inalienable que té tota nació a decidir pel seu compte.

Una societat moderna com la nostra, ¿està disposada a sotmetre’s per por i renunciar a drets col·lectius fonamentals?

SALVI PARDÀS SUNYER

BARCELONA

Nadal i menjar halal

Al Telenotícies de TV3 del dia de Nadal sento com una de les persones responsables d’un dels dinars que s’organitzen per a la gent necessitada amb motiu d’aquestes dates justifica que el menjar que s’ha servit és halal perquè així tothom en pugui menjar.

Abans que res vull felicitar els que desinteressadament fan una tasca tan solidària i meravellosa. Ara bé, voldria mostrar el meu més profund desacord amb el fet que només s’hagi servit menjar obtingut a partir del ritual musulmà halal, és a dir, sacrificant els animals vius per degollament, sense l’atordiment previ que s’ha de practicar per llei als escorxadors per pal·liar al màxim el patiment dels animals en el moment de ser sacrificats.

Entenc la decisió perquè pogués participar del dinar la comunitat musulmana, però crec que també haurien de tenir en compte que aquest tipus de ritual fereix la sensibilitat de moltes persones, ja que implica un maltractament cruel i excessiu per als animals.

Així doncs, per a l’any que ve proposo que es plantegi un menú doble: un de halal per als musulmans i un altre per a les persones que no practiquen aquesta religió i que no volen menjar carn sacrificada amb aquest ritual.

JOSEP VILÀ BATLLE

OLESA DE MONTSERRAT

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT