Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 29/12/2016

El doblatge al català de la saga ‘Star Wars’

Les declaracions d’Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat, sobre el motiu pel qual no s’ha doblat Star Wars: Rogue one al català, no m’han convençut en absolut.

Es tracta de la saga més taquillera de la història del cinema, i el fet que aquest nou episodi sigui un spin-off de la saga original no vol dir que ja passi a ser una pel·lícula qualsevol. A més, la bona acollida de públic i crítica que està tenint demostra que no haver-la doblat a la nostra llengua ha sigut una decisió molt poc encertada.

Em sembla bé la preferència de doblar pel·lícules infantils abans que pel·lícules per a adults, però llavors em pregunto per què s’han doblat al català títols com ara Pelé, el naixement d’una estrella o Irrational man abans que Star Wars: Rogue one.

La saga galàctica ja la teníem coixa: l’Episodi I no s’ha doblat mai al català, mentre que les altres sis sí que es van doblar. No calia cometre un error com aquest altre cop.

Si els estaments espanyols ens ho posen cada cop més difícil, només falta que nosaltres mateixos ens ho compliquem encara més. Cal més bon ull a l’hora de fer la tria.

JOAN DUARTE GONZÁLEZ

BARCELONA

El tramvia dels despropòsits

Si l’obra de govern més important i emblemàtica que s’ha fixat la senyora Colau és la connexió dels tramvies per la Diagonal, pobra Barcelona. I pobres barcelonins: la contaminació es multiplicarà per mil i els embussos seran la tònica de l’avenir.

Un cop aixecat l’asfalt fer-se enrere serà quasi impossible. En canvi, una línia de troleibusos no té el mateix cost i alhora evita els inconvenients del tramvia, amb un espai exclòs a qualsevol altre vehicle de transport públic.

Passar olímpicament d’opinions més assenyades a causa de la tossuderia i per no malmetre la seva imatge no és el camí, senyora Colau. Tirar pel dret no reporta beneficis, sinó més crítiques i desenganys.

L’opinió dels barcelonins compta, de la seva en discrepo. Si sumem els que no la van votar multipliquen per quatre els vots que va obtenir. Amb aquesta xifra no està moralment autoritzada per validar una obra d’aquesta envergadura, que pot hipotecar la ciutat durant molts anys.

Cal més seny i escoltar la veu dels ciutadans, que a la fi són els que assumiran el cost dels plats trencats.

PERE MANUEL GIRALT PRAT

SANT JUST DESVERN

El discurs del rei

No parlo de l’excel·lent pel·lícula de Tom Hooper magníficament interpretada per Colin Firth. Es tracta del discurs de Nadal del rei d’Espanya Felip VI.

Un posat encarcarat, un personatge que no troba el seu lloc, desubicat, que representa la continuïtat d’un passat gens gloriós.

Un discurs antic, ensucrat en alguns paràgrafs i enèrgic en la qüestió catalana (sense anomenar-la), amb un llenguatge retòric, parlant de no obrir ferides tancades, faltant al respecte a les famílies dels enterrats a les cunetes o al Valle de los Caídos.

Parla de trencar amb les lleis que només porten a enfrontaments estèrils (potser fructífers per als catalans) i a l’empobriment moral i material de la societat (deu ser per l’enriquiment amoral del seu pare, germana i cunyat).

Una onada de caspa brollava del televisor i inundava les sales d’estar, amb una oratòria d’altres temps, prenent partit a favor d’uns dels contendents. Al final de la seva xerrameca, els catalans ja ens podem donar per satisfets.

Per als que som republicans, de reis hi ha els tres d’Orient i encara gràcies!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT