CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 31/12/2016

Cartes a la Directora 31/12/2016

3 min

Que la força de la música ens acompanyi

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Amb la notícia recent de la mort de Carrie Fisher, la inoblidable princesa Leia de Star Wars, que ens ha deixat una mica més orfes de fantasies galàctiques, em ve al cap la llista dels músics que ens han deixat aquest any i que els resums de l’any s’encarreguen de recordar-nos: Prince, Bowie, Cohen, Michael...

I penso que és una llàstima que es reivindiquin els artistes, els músics, els personatges que alimenten el nostre imaginari quan desapareixen. Gaudim plenament de les cançons d’Aznavour, Sondheim o -amb Nobel o sense- Dylan. I de les de Serrat i Raimon. I de les interpretacions de Judy Dench, Ian McKellen o Maggie Smith. I de les ficcions que encara ens han d’oferir Clint Eastwood o Woody Allen.

Som a les portes d’un any nou que ens ha de permetre gaudir-ne, abans d’haver de lamentar-nos d’absències definitives. Feliç, musical i cinematogràfic 2017!

JOAN GARCIA

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Diàleg de sords

Una vuitantena de representants de partits polítics i entitats econòmiques, sindicals, socials i institucionals han acordat posar en marxa el Pacte Nacional pel Referèndum, que ha de ser l’impuls definitiu per a la celebració de la consulta sobre la independència de Catalunya el mes de setembre vinent. El dret a decidir té un suport amplíssim en la societat civil catalana, xifrat en un 80%.

Però mentrestant, el Tribunal Constitucional ens fa escoltar la tonada del nyigo-nyigo, anul·lant les ponències conjuntes de les tres lleis de desconnexió impulsades per la mesa del Parlament de Catalunya i tota la tramitació que se’n deriva. Ciutadans i PSC s’hi van oposar i es van negar a participar-hi, “ja que entenien que estaven encaminades a dissenyar la desconnexió amb la resta d’Espanya i, per tant, eren inconstitucionals”.

Espanya -que va perdre totes les colònies del seu immens imperi, ai!- no es resigna ara a perdre la Catalunya que va ser sotmesa i integrada a la “sacrosanta unitat d’Espanya” per la força de les armes.

És per això que en comptes de “negociar” ens proposen “dialogar”. Però el diàleg proposat és un diàleg de sords...

JORDI PAUSAS

PARÍS

Acomiadaments per Nadal

Les festes nadalenques sempre comporten aquella humanitat que molts prediquen però que pocs exerceixen. Aquests dies s’acomiaden persones dels seus llocs de treball perquè finalitza l’any: si sobra algun dineret dels pressupostos anuals el poden invertir a desfer-se d’aquells treballadors que consideren que no estan a l’alçada o que no formen part activa dels valors de la companyia on treballen. Les multinacionals són les empreses més addictes a aquestes pràctiques. Omplen cartes amb comentaris que costen de creure i després reconeixen que l’acomiadament no és procedent i paguen la indemnització.

Però a les mares i pares que han perdut la seva feina qui els escolta? Amb quatre quartos els fan fora del seu lloc de treball, que per a molts representa mitja vida. 15 anys, 20 anys de treball llençats per la borda, a unes edats que en molts casos els expulsen del mercat laboral per sempre, amb hipoteques per pagar, amb fills que estan estudiant i que no saben si podran continuar els estudis, amb familiars d’edat avançada que són dependents.

Per a aquests que s’omplen la boca amb les festes de Nadal, però que només es miren els números i la productivitat, demano als Reis que els portin molt de carbó.

XAVIER SANS I CORDOMÍ

SANT CUGAT DEL VALLÈS

El 2017 depèn de nosaltres

Se’ns en va aquest any, el 2016. Els anys passen, mai s’aturen, i sovint el final de l’any és una ocasió adient per preguntar-nos què s’ha fet de bo i què ha faltat.

Sense voler ser com els avis, que semblen saber-ho tot (i haver-ho vist ja tot), ni com els savis, que diuen què han de fer els altres (i ells potser no s’ho apliquen), jo penso que el 2016 ens han faltat -potser a vostè no, no se m’enfadi- un piló de coses. N’assenyalo tres. 1. S’ha rebutjat, com si fossin criminals o amenaces, moltes famílies i persones innocents, víctimes de la violència: els refugiats. 2. S’ha menystingut el clam de tenir un cor gran amb les debilitats i mancances, tot i el lideratge moral del papa Francesc: la misericòrdia. I 3. Es permet la injustícia i la discriminació social respecte a qui té menys -amb culpa o sense- o vol expressar i defensar les seves idees amb llibertat: la corrupció, els escanyapobres financers i l’autocràcia estatal.

Aquest diumenge comencem el 2017, un any nou de trinca: tant de bo fem neteja de la xenofòbia, la indiferència i la intolerància antidemocràtica.

No només depèn de mi, tot i que també. Depèn de vostès, de tots nosaltres.

XAVIER SERRA BESALÚ

GIRONA

stats