Pla Renove extremeny
Durant la Transició es va decidir que les comunitats autònomes riques ajudessin les pobres, per potenciar el seu desenvolupament, fins a aconseguir que arribessin a la suficiència econòmica, una decisió de solidaritat elemental que ningú va qüestionar perquè s’entenia justa i positiva per al país.
Quaranta anys de subvencions després descobrim que algunes no només no han aconseguit la suficiència econòmica, sinó que ni tan sols ho han intentat, mentre es permeten subvencionar la compra de mobles amb els diners de tots.
Això es pot explicar perquè hi ha una línia molt prima que separa la solidaritat i la presa de pèl. En el cas de Catalunya la presa de pèl és de 16.000 milions d’euros anuals (gairebé dues vegades el pressupost de la sanitat catalana) que es queda l’Estat desatenent les necessitats d’un terç dels nens catalans en risc de pobresa, perquè d’altres comprin sofàs.
Fa temps que amb aquestes pràctiques l’Estat va perdre la credibilitat a Catalunya, i així va desencantar molta gent que, com jo, no érem independentistes, fins a arribar a la conclusió que l’única solució per millorar en el futur és la separació.
Però estic convençut que qui més hi guanyarà amb la independència serà Espanya, perquè només quan no tinguin diners per comprar vots la gent exigirà bona gestió i rebutjarà els bunyols de sempre, votaran partits honestos en comptes de corruptes i buscaran líders que treballin per la societat.
MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA
MANRESA
Observa’t
Com molta gent, en el canvi d’any també he pensat que hauria de canviar alguns hàbits per sentir-me millor. Creure que ara sí que faré més exercici, menjaré menys, llegiré, aniré més al cinema i al teatre, organitzaré millor la meva llar i la feina... Ja fa massa anys que m’ho plantejo cada principi d’any però al cap de pocs dies la rutina és la de sempre. Poca cosa ha canviat.
Per això aquesta vegada m’he promès observar-me en tot el que faig o deixo de fer i com ho faig. No serà fàcil. És a dir, em demano més sensibilitat amb tot el que m’envolta, i miro el que fan els altres o senzillament la natura.
De moment aquests dies que he volgut viure en solitari ja he vist que tenia molta energia a prop meu i ni ho sabia. Vivim molt pendents del que pot passar en el món en general i, en canvi, en la nostra realitat del dia a dia el nostre compromís s’esfuma com per art de màgia.
Val la pena observar sense opinar per saber com actuar.
ALBERT ALTÉS SEGURA
VIC
Dones i art
Terra de somnis és una de les exposicions que es pot veure al CaixaForum de Barcelona aquest Nadal. Són fotografies d’un gran cromatisme i bellesa de Cristina García Rodero que mostren l’obra de la Fundació Vicenç Ferrer amb les persones més vulnerables d’Anantapur, a l’Índia.
Una altra de les exposicions amb protagonista femenina és la de la pintora Maria Lluïsa Güell. A l’entorn del magnífic Palau Güell s’hi poden contemplar els seus quadres de caire modernista, molts dels quals de motius florals.
Una altra pintora que ara és motiu d’una exposició, en aquest cas al MNAC, és la també modernista Lluïsa Vidal, pintora pertanyent també al Modernisme i que pot ser vista al MNAC. Al mateix museu també es pot visitar la mostra Marianne Breslauer. Fotografies 1927-1938.
Mentrestant, al monestir de Pedralbes hi ha l’exposició Dones silenciades. El llegat de sor Eulària Anzizu al Monestir de Pedralbes (1868-1916).
I, per acabar, a la Blueproject Foundation es presenta HerSelves, una exposició col·lectiva de dones artistes que reflexionen sobre el tema de la dona en el món actual.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
