Vaga a l’educació pública
Els mesos d’octubre, novembre i desembre del 2016 van ser molt actius en els centres educatius públics de Catalunya. Es van realitzar assemblees de treballadors i treballadores en què es va plantejar el període de debat dels pressupostos del 2017 com un moment clau per recuperar la inversió en l’educació pública.
L’actual abandonament i desinversió a la xarxa d’escoles públiques es materialitza a través de ràtios d’alumnes per aula molt elevades, fills i filles de famílies migrades sense aules d’acollida, alumnat amb necessitats educatives específiques sense educadors d’educació especial, ni tècnics d’educació infantil (TEI) a P3, ni tècnics d’integració social (TIS), ni el personal d’equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) suficient.
Per al departament d’Ensenyament els infants i adolescents catalans matriculats a l’escola pública no mereixen la incorporació immediata de docents substituts quan es produeixen baixes, ni un aprenentatge en edificis en condicions. Es tanquen línies a centres públics i no es construeixen els instituts públics necessaris. Hi ha una manca de personal docent que provoca sobrecàrrega d’hores lectives i resta temps a coordinacions, preparació de classes i col·laboració amb les famílies.
Davant d’aquesta situació cal aturar l’abandonament i la privatització de l’escola pública catalana, augmentar-ne la inversió, rescatar-la i dignificar-la. Per això fem vaga el dimecres 18 de gener (concentració a les 12 hores davant del Parlament) i el dijous 9 de febrer. Aturem els centres educatius públics contra les polítiques neoliberals.
ARNAU RODELLAR MARTÍ
BARCELONA
Referèndum trampa
Felicito el senyor Vicenç Fisas per la claredat i contundència del seu article “Referèndum trampa i suïcidi?” del dia 4 de gener, que ve a reblar el clau del que va publicar el juliol passat amb el títol “Desconnexió? Els números no quadren”. Destacaria especialment aquest fragment: “Soc independentista però no a qualsevol preu ni de qualsevol manera, i menys fent trampes que, al final, només aconseguiran que no tinguem res, que la independència s’allunyi durant molts anys i fem un ridícul antològic”, referint-se a les declaracions de Puigdemont sobre no posar cap topall a la participació en el referèndum i que el resultat serà vàlid només amb el 50% dels vols més un.
Personalment vaig intuir el desastre que anuncia el dia 25 de novembre del 2014, el dia que, al Fòrum de Barcelona, Artur Mas va fer un discurs davant un auditori ple a vessar i va proposar una llista conjunta per obtenir una majoria clara de diputats pel sí. Ho recorden?
Quan va acabar, el senyor Oriol Junqueras va aixecar el dit i va convidar el senyor Mas a escoltar la seva de conferència. I ja hi vam ser! Darrere seu van venir els discursets de tota la resta de partits i partidets. Després ha anat venint tot el que sabem o ens pensem que sabem, a la vista de l’última estratègia de fer política d’amagatotis.
MANEL NAVARRO
SANT CUGAT DEL VALLÈS
Excés de deures
Amb aquest escrit vull defensar l’alumnat de l’excés de deures que patim per part del professorat. Com a alumne de secundària puc certificar que la feina que ens fan fer a casa és excessiva. No són tots els professors els que creuen que aquesta és la millor manera d’aprendre, però sí la majoria. L’excés de feina no beneficia ningú, més aviat perjudica. Després de sis hores a classe no crec que calgui tornar a treballar a casa. Això només fa que ens estressem i que es redueixi el nostre rendiment acadèmic.
Caldria establir un sistema que reguli la feina escolar i investigui els professors que reben queixes justificades per part dels alumnes.
ORIOL EZEQUIEL GORDO CLAPAROLS
MONT-ROIG DEL CAMP
