El malbaratament alimentari
Una de les conseqüències més nefastes de la febre consumista és el malbaratament alimentari. Segons la FAO, cada any es llencen a les escombraries a tot el món 1.300 milions de tones d’aliments, mentre que milions de persones (uns 900 milions) pateixen fam.
No hi ha dubte que és necessària una millor distribució dels aliments a nivell global, però també es tracta de prendre consciència del que suposa per a l’equilibri ecològic la sobreexplotació dels recursos naturals: el final és la galleda de les escombraries.
Resistir els atractius publicitaris que inciten a comprar el que no ens cal és un dels grans problemes en els països desenvolupats, on sembla haver desaparegut el valor de la senzillesa en la vida, potser perquè s’ha extraviat el seu sentit i busquem nous ídols que puguin satisfer una set que sembla que només pot satisfer l’infinit.
JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ
GIRONA
La Setmana dels Barbuts
Quan ja fa uns anys vaig decidir dur barba regularment no m’imaginava que aquella decisió donaria tant de si. És curiós que allò no deixés ningú indiferent: tothom havia de donar la seva particular opinió sobre aquesta decisió personal, encara que no li preguntessin per la qüestió.
Mentre que la meva filla opina que estic horrorós i em convida a amagar-me quan l’haig d’acompanyar, les dones que han sobrepassat la setantena, en general, contradiuen aquesta opinió i fins i tot en alguna ocasió m’han expressat la seva admiració per la meva barba. N’hi ha que em diuen que em confondran amb un talibà, d’altres pensen que a qui vull imitar és al sobirà, hi ha criatures que m’han confós amb Santa Claus i d’altres amb l’home del sac.
La veritat és que la meva controvertida decisió no deriva pas de cap interès estètic, sinó simplement d’evitar el farragós tràmit d’afaitar-me cada matí .
En aquesta nostra Setmana dels Barbuts i amb l’hivern envalentit, m’adhereixo a aquella famosa dita castellana -“ Ande yo caliente y ríase la gente ”-, perquè amb temperatures glacials, darrere de tots aquells pèls la veritat és que s’hi està d’allò més bé.
MARTÍ GASSIOT
BARCELONA
Els sabers útils
Al llarg de la història s’ha fet una selecció intencionada dels sabers útils ; són els considerats essencials, aquells que s’ofereixen a la universitat com a carreres de prestigi. D’altres, però, es mantenen en un segon pla. Aquests sabers de segona acostumen a pertànyer al camp de les humanitats.
En l’actualitat nombroses empreses patrocinen càtedres, grups de recerca i beques específiques per als sabers que consideren rendibles dins del sistema capitalista i de consum. La filosofia, les lletres i les arts queden relativament aïllades i tendeixen a desaparèixer.
Preguntem-nos, per tant, quins són els sabers realment útils per a l’ésser humà. ¿Els que el converteixen en productor-consumidor o els que li ensenyen a viure?
ELENA TRIUS BÉJAR
BARCELONA
Les estacions
Em va agradar molt l’article de Narcís Comadira de dissabte titulat “L’hivern”. Em va recordar una cançó que cantàvem a l’escola, Les estacions. Només recordo la part de la primavera: “Oidà quin goig, qui ve per’quí per adornar el nostre jardí? / La primavera amb mantell blau, que ve de lluny amb pas suau. / Bella estació que torno a retrobar-te”. Llàstima que es perdin les cançons boniques.
També em va agradar el que deia l’article sobre la independència de Catalunya.
CONCEPCIÓ PUIG SANAHUJA
TERRASSA
