La manipulació del preu de la llum
Des de l’inici dels temps -dels de la Transició- el diferents governs han fet les coses de manera que ningú sàpiga com es calcula el preu de l’electricitat. Ja en temps de Felipe González hi havia seriosos indicis que el carro anava pel pedregar. Després va venir Aznar, i ja va ser festa major. I ara som on som, amb una de les electricitats més cares de la UE.
Publiquen la notícia que la fiscalia del Suprem investigarà aquesta presumpta manipulació de preus. Però aquests fiscals ho tenen molt fàcil. Només els cal preguntar al portaveu de les elèctriques (i a la vegada ministre d’Energia, Álvaro Nadal) per què el preu s’ha de fixar sobre la marginalitat. El que es desprèn de la possible resposta és una estafa sideral. I després només cal seguir amb altres preguntes relatives als errors del govern i de les empreses que, amb tot el desvergonyiment, es facturen als usuaris.
GERARD PALACÍN
BARCELONA
Sobre la carta als pares d’Ignasi Aragay
Vaig llegir amb atenció i amb total simpatia l’article que diumenge passat l’Ignasi Aragay dedicava als seus pares.
Com que he tingut el plaer de conèixer i de gaudir particularment de l’amistat d’en Francesc de Borja Aragay, el pare, home honest i conseqüent, una bona persona, combatent fidel per les llibertats de Catalunya i pels drets socials i nacionals dels seus ciutadans, i com que hi vaig poder compartir, al costat també de l’amic Francesc Vicens, la gestació dels documents dels principis d’Iniciativa per Catalunya i posteriorment, al llarg de molts anys, la defensa d’aquests principis als moviments socials i a la vida interna de la formació, vull afegir-me al reconeixement, agraït i just, que li fa el seu fill i bon periodista.
Enhorabona, Borja i esposa. Per molts anys i tant de bo que pugueu gaudir dels fruits del vostre i el nostre treball.
JOSEP MARIA LÓPEZ LLAVÍ
BARCELONA
Igualtat d’oportunitats
Que s’ho tregui del cap el nacionalisme apologètic d’estereotips suposadament identitaris. L’única identitat realment vertebradora és la dels ciutadans d’una república on es garanteixi la igualtat d’oportunitats.
Dit amb paraules d’una coneguda cançó, quan la desigualtat entra per la porta, la cohesió social entorn a qualsevol projecte de construcció col·lectiva surt per la finestra... que dona directament al carreró dels somnis trencats.
Cal tenir-ho clar per seguir somiant.
JESÚS VEIGAS RODRÍGUEZ
BADALONA
Lliçons d’humilitat de la natura
La natura, encara que sembli que es regeix per la casualitat, és previsible. Els rius i rieres tenen la seva llera i, encara que es modifiqui, un dia es revolten i tornen als seus orígens. El mar recupera, els dies de temporal, la seva antiga riba retallada per la construcció d’habitatges, carreteres, vies fèrries i ports. Es construeix un hotel on de tant en tant baixa una allau de neu farcida de roques i arbres. Hi ha poblacions construïdes entorn dels volcans, en zones inundables o sísmiques amb possibles tsunamis, d’altres exposades al pas d’huracans i ciclons. Massa vegades parlem de desastres naturals i valdria més anomenar-los artificials perquè es deuen a canvis fets pels humans.
Raimon canta “La pluja al nostre país no sap ploure” amb tota la raó, perquè després de llargues sequeres plou a bots i barrals. L’experiència és coneixement, i la pagesia i la gent del país tenen prou experiència per saber on es pot i on no es pot construir. És l’empirisme que amb la prova i l’error dona el coneixement, i la natura sempre ens acaba donant una lliçó de sentit comú.
Siguem humils perquè en el desafiament sempre hi sortirem perdent. Estem avisats!
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
