La MAT: garantia d’energia caríssima
Govern, ajuntaments, patronals i lobis ens havien venut la MAT com una infraestructura del segle XXI. Ens repetien que amb la MAT tindríem energia més barata i deixaríem de ser dependents d’Espanya i de tenir apagades. Tot un seguit de bajanades per vendre a l’opinió pública una infraestructura imposada per la força i construïda per exportar la sobrepotència instal·lada i perquè els oligopolis es poguessin lucrar.
Els últims dies el preu majorista de l’energia elèctrica s’ha disparat, però ningú ens explica que una de les principals raons perquè passi això és el fet d’estar interconnectats per la MAT i formar part del mercat únic de l’energia a Europa. A través de la MAT estem exportant entre 2.000 i 3.000 MWh a França. I això provoca que entrin en funcionament sistemes de generació més cars i menys eficients com el gas i el carbó.
Pel que fa al parc nuclear francès, hauríem de saber que genera el 75% de la seva energia elèctrica i està en ple declivi. Ha deixat de ser exportador net d’energia per probablement no tornar-ho a ser mai més. Podem arribar a la conclusió que això que ens deien que amb la MAT podríem comprar energia nuclear francesa més barata tan sols va ser un estratagema.
En un mercat europeu de l’energia en davallada, en què nosaltres tenim menys poder adquisitiu, sempre hi haurà algú que podrà pagar més per un quilowatt generat. Sí que tindrem una gran infraestructura, però hi passarà energia inabastable per a nosaltres que haurà arrasat la poca indústria que queda i que de retruc haurà impossibilitat una transició urgent cap a les renovables.
VÍCTOR CÁNOVAS ROCAMORA
FELLINES
Pensaments sobre la ciutat
Escriuria les mateixes cartes als diaris, si estigués actiu en la meva professió?
Els periodistes i els comentaristes dirien el mateix si no rebessin subvencions?
Molts carrils bici (d’acord que encara es podrien millorar), però qui els vigilarà i controlarà? Per on anirem tranquils i segurs els vianants si no es controlen els incívics, els cotxes, les bicis i altres ginys, i amb les voreres ocupades per bars i comerços?
No us sembla que l’alcaldessa i els regidors haurien de trepitjar més la ciutat? Jo no els veig. Si falten policies, potser sobren regidors i assessors.
És positiva la tasca i la funció d’alguns regidors, policies de barri, agents cívics, mediadors de conflictes, associacions i controladors?
He fet aquest escrit pensant en Girona, però crec que també podria aplicar-se a altres ciutats.
JOSÉ LUIS LUCERO PIÑOL
GIRONA
Patrimoni noucentista de l’Hospitalet
Fa tres anys ens lamentàvem, en una carta en aquesta secció, del precari estat de conservació de l’estafeta de Correus de l’Hospitalet de Llobregat. Aquest edifici (inaugurat el 1927 a la plaça del Repartidor) està catalogat com a bé cultural d’interès local i és obra de Ramon Puig i Gairalt, un dels arquitectes del Noucentisme més rellevants de Catalunya. L’inestable estat de conservació d’aquesta obra feia imprescindible una intervenció urgent. Després d’uns anys d’incerteses, sembla que l’Ajuntament ha començat l’esperada restauració.
L’edifici, que pertany a la tendència popularista del Noucentisme hospitalenc, estava decorat amb uns esgrafiats que caldria recuperar (l’Ajuntament només hauria de consultar les fotografies disponibles als diversos fons de la ciutat). Es restabliran els esgrafiats? S’empraran els colors propis de la producció de Puig i Gairalt (teula, corall, ocre, sorra i blanc)? Es recuperarà el rellotge de l’òcul?
ROGER BASTIDA
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
