CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 03/02/2017

Cartes a la Directora 03/02/2017

3 min

“Posem-li pebrots al càncer”

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Fa uns mesos, a l’hospital on treballo, mentre esmorzava vaig saludar una cosina que hi era de visita. Vaig interessar-me: “Què, de visita?” “Sí, m’han trobat un càncer de pulmó”, va dir-me tranquil·la.

Després d’uns segons que em van semblar minuts, vaig prémer els llavis abans de preguntar-li com ho portava. “Molt bé -em va respondre-. Han estudiat el tumor i hem decidit el tractament a seguir. Avui em fan el primer control evolutiu”.

La serenitat amb què va explicar-me el seu procés va deixar-me estupefacte, i també em va fer reflexionar.

No dic res de nou si destaco que la vida ens sorprèn amb situacions injustes. Però el que sí que mereix la meva admiració és la manera singular com algunes persones afronten aquestes circumstàncies: acceptant-ho, no amagant-se, decidint amb els professionals el tractament a seguir i, sí, preparant-se també per a tots els escenaris possibles que es puguin esdevenir. Res més que això. Amb tota la serenitat de què siguem capaços. És el que vaig aprendre de la meva cosina. No és poca cosa.

Avui i demà, 3 i 4 de febrer, la Fecec llança amb els supermercats Condis la campanya “Posem-li pebrots al càncer”. Col·labora-hi!

Ajuda’ns a afrontar el càncer.

ENRIC MARTÍ SUAU

LLEIDA

L (de ‘learner’)

Des de la meva poca experiència al volant, he vist gent conduint amb les dues mans al mòbil, avançaments per la dreta, tocs de botzina sense cap mena de sentit, stops que ni existeixen, intents de curses per l’Eix i camions que sembla que se’t vulguin tirar a sobre. Em quedo parada de la immaduresa que hi arriba a haver al volant.

No entenc gaire que algú que agafa un vehicle a 120 km per hora tingui la sang freda de no pensar ni dos segons en els morts que es van quedant a la carretera.

Amb aquest escrit no canviaré res, però crec que no ens hauríem de sorprendre quan veiem accidents de trànsit. Que cada automòbil tingui cada cop més tecnologia no ajuda gaire el conductor, però el que tampoc no ajuda és sobrepassar els límits d’alcoholèmia, no portar el cinturó de seguretat ni els llums adequats al cotxe, perquè després passa el que passa.

OLGA GILI OLIVA

SALLENT

L’ofici de cambrer

Hi ha oficis que estan poc valorats, i un és el de cambrer. Molts xefs i sommeliers han aconseguit protagonisme mediàtic i reconeixement social, però hauríem de tenir en compte que en l’engranatge d’un bon restaurant la figura del cambrer és una peça clau, ja que es l’amfitrió que rep els clients i, per tant, és la primera impressió que tenim de l’establiment.

A la sala no es pot subestimar el poder d’un somriure, que és una cosa que té un enorme potencial en la relació entre cambrer i client, ja que estableix un tracte pròxim sense abassegaments.

La formació és clau i les escoles d’hostaleria tracten cada vegada més la formació com una unitat, sense diferenciar cuina i sala.

És un ofici que requereix sensibilitat, professionalitat, paciència, mà esquerra i educació. La tasca del cap de sala, el cambrer principal, és cabdal a l’hora d’aconseguir que no grinyoli el que s’ha elaborat als fogons, i ha d’existir una perfecta simbiosi entre cuina i sala.

Després d’un bon àpat i un tracte amable i professional, possiblement tornarem a un restaurant no tan sols pel menjar sinó també pel servei que hem rebut.

ANTONI VILANOVA CASALS

BARCELONA

stats