Humans, la prepotència ens ofega
És evident que els humans progressem a un ritme aparentment ràpid però embullat. Vivim en un trosset de món, la nostra petita terra, on som capaços de fer meravelles i al mateix temps som incapaços de resoldre la pobresa, la misèria, la fam de milions d’éssers humans que moren desemparats.
Quatre gats són els amos de tot el planeta, les riqueses naturals són absorbides per pocs multimilionaris que han après a gaudir-ne escandalosament. La gran nafra de la Terra és l’extensa diferència de classes. Estem en un moment crucial, els avenços científics i tècnics van a un ritme accelerat, el temor a grans guerres està bloquejat pels bilions o trilions de dòlars destinats a armament nuclear, més que suficients per eliminar la humanitat.
¿Oi que sembla impossible que ara hi pugui haver un mandatari, d’un dels països més importants de la Terra, que hagi decidit construir un mur de 3.200 km per separar els Estats Units de Mèxic? D’això se’n diu progrés? O vergonya, vergonya, vergonya?!
Les riqueses de la Terra haurien de pertànyer a un consorci mundial. La densitat humana caldrà analitzar-la amb profunditat. La justícia social hauria de garantir a cada humà un habitatge, subsistència, atenció mèdica, educació, formació, esplai.
Savis de la Terra, actueu! No tenim gaire temps per curar aquesta Terra malalta. O ens espavilem o ens en anem tots a fer punyetes. Queden dos camins: progrés ordenat o extinció. Us ho diu un optimista de 88 anys.
EUGENI ISANTA PERMANYER
TERRASSA
Claudio Monteverdi
Aquest any es commemora el 450è aniversari del naixement del gran compositor italià Claudio Monteverdi (1567-1743).
Podem dir que Monteverdi és el pare de l’òpera per la gran innovació musical que va fer en el seu temps. Entre la seva extensa obra destaquen L’Orfeo, L’incoronazione di Poppea o Il ritorno d’Ulisse in Patria. La seva influència ha sigut definitiva en altres compositors, no només italians: crec recordar que Stravinsky utilitzava la curta ària d’Eurídice de L’Orfeo en una de les seves composicions. Ha sigut i és un puntal musical indiscutible.
Va ser Monteverdi qui em va introduir al món musical, soc un gran coneixedor de la seva obra, és la meva debilitat. Recomano la seva audició i gaudir de les notes exquisides dels Madrigali.
No us perdeu l’oportunitat de poder escoltar, en qualsevol concert o posada en escena que ens puguin oferir durant aquest any de celebració, una música que eleva la nostra sensibilitat musical.
FRANCESC XAVIER FARRÉ
BARCELONA
La mala educació
Els nois i noies són cada vegada més mal educats, parlen i actuen d’una manera irrespectuosa. Fan coses que jo a la seva edat veia impensable: ¿qui gosaria faltar al respecte a una persona més gran?
Com és que cada vegada s’estén més l’epidèmia de la mala educació? Crec que és per culpa de la societat i de l’ajuda excessiva que els fills reben dels pares.
Els pares són molt sobreprotectors. Ara les criatures ja s’ho troben tot fet, no han de lluitar pels seus objectius, abans ja ho han fet els pares. Amb això no vull subestimar la tasca que emprenen els pares, molt important i sovint poc agraïda.
I pel que fa a la societat, em sembla que els nens i joves estan cada cop més exposats a les males influències que transmeten les noves tecnologies.
Aquesta qüestió té solució. La societat no hauria d’influenciar negativament els joves, i els pares han de procurar que els seus fills aconsegueixin les coses per mèrits propis. Deia Samuel Johnson: “Els grans treballs no són fets per la força sinó per la perseverança”.
CRISTINA DE RIBOT SAURINA
GIRONA
