La situació de la Unió Europea
He llegit el llibre de Ramon Tremosa i Aleix Sarri, L’Europa que han fet fracassar, amb el subtítol El centralisme d’Estat contra la Unió Europea. Força negat com soc per a aquest tipus de continguts, m’he trobat amb la sorpresa d’una lectura fàcil i entenedora a través de la qual se’ns expliquen els motius de l’atzucac d’una Unió Europea en aquests moments no ja en hores baixes sinó, malauradament, en seriós perill d’extinció.
He escollit, com a tast, dos fragments del llibre: “Si res no canvia, la UE pot destruir-se no pas per culpa dels mercats financers o d’un enemic extern, sinó per les urnes europees. El Brexit ja ha demostrat que les urnes poden ser la tomba d’Europa si no hi ha reformes de fons”. I pel que fa a aquesta eventual reforma a fons, diu: “Un referèndum per ratificar el nou tractat de ben segur que suposaria un nou fracàs de l’europeisme, i la UE no podria suportar políticament un altre resultat negatiu com el de França i els Països Baixos a la Constitució europea de l’any 2005”.
MANEL NAVARRO
SANT CUGAT DEL VALLÈS
Els museus del Parc de la Ciutadella
Diumenge passat vaig anar a passejar pel Parc de la Ciutadella perquè tenia ganes de visitar l’umbracle. Vaig tenir la desagradable sorpresa de trobar-lo tancat i de veure que els arbres han crescut i sobresurten entre les delicades làmines de la teulada de l’edifici i les estan trencant.
Atabalat, em vaig girar a mirar l’hivernacle i em vaig trobar amb un espectacle semblant: plantes mig mortes, vidres trencats, parets fetes malbé... El Museu de Geologia estava tancat i l’entrada bruta i, en aquest cas, un petit rètol avisava que està pendent d’un nou projecte museològic. Tot això demostra que fa molt de temps que el conjunt està abandonat.
Ja no vaig voler mirar el Castell dels Tres Dragons, de Domènech i Montaner, l’antic Museu de Zoologia, encerclat per una tanca i abandonat des que es va mig traslladar al Fòrum.
Aquest conjunt d’edificis i museus són patrimoni històric perquè són una de les poques restes conservades de l’Exposició Universal del 1888, són història de la ciència a Catalunya, modesta però nostra, i són història de la museística catalana. Anem a veure el Museu de Zoologia de Londres o Nova York i ens meravellem. I Barcelona...
L’excusa del projecte museogràfic pendent no és acceptable. Podem fer museus nous i conservar un conjunt únic. “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, diu el poeta.
JOSEP COTS
BARCELONA
Testimoni del 9-N
Atres quarts de vuit del matí del 9-N vaig adonar-me que en aquell petit espai amb cinc meses, amb tres o quatre persones per mesa, el responsable era jo. Tots es van posar a les meves ordres i em van començar a tractar amb una gran consideració i respecte. M’ho preguntaven tot: la distribució dels espais, com indicar els circuits, com procedir... i jo tenia dues opcions: assumir-ho o fotre el camp. Si hagués marxat ningú m’hauria aturat ni retret res i algú altre se n’hauria fet càrrec.
En acabar la jornada, cada mesa va fer el recompte i em van passar els resultats. Em vaig quedar sol amb un paper a les mans. Si hagués estripat aquell paper i marxat ningú m’hauria dit ni retret res perquè m’havia quedat completament sol. Vaig marcar el número de telèfon que m’havien proporcionat i vaig passar les dades.
Si és aquesta la qüestió que s’està dirimint, puc assegurar que vaig fer el que vaig fer perquè em va donar la gana. Vaig veure clar que allò anava seriosament i que d’aquella petita parcel·la del procés participatiu jo n’era el responsable. Una responsabilitat que vaig abraçar amb molt de gust.
FREDERIC SESÉ
BELLATERRA
