Els últims faran guanyar el referèndum
Una de les afirmacions més clares, contundents i clarividents sobre el procés l’ha dit Salvador Cardús (ARA, 7-2-2017): “El referèndum el guanyarem amb el vot dels últims que es decideixin pel sí”. En dono testimoni personal. Jo no vaig anar a votar el 9-N. Però sí que vaig votar Junts pel Sí, perquè vaig entendre que aquelles eleccions eren un plebiscit a favor de la independència de Catalunya.
Què va passar perquè canviés el sentit del vot? Em vaig limitar a seguir mediàticament el procés tant pels mitjans de Madrid com pels de Catalunya. Vaig constatar que a Madrid tots els mitjans, públics i privats, progressistes i conservadors, coincidien en el no al referèndum. Encara que es justifiquin amb el respecte a la Constitució, darrere de les seves posicions s’hi amaga l’espanyolisme més centralista i jacobí. Articulistes i tertulians passen de la superioritat intel·lectual a la moral, i sovint a l’hostilitat.
L’empatia brilla per la seva absència, no entenen res del procés. Davant d’aquest panorama desolador, no hi ha més remei que ser independentista. No perquè cregui o deixi de creure que una Catalunya independent serà un paradís, sinó per una qüestió de dignitat personal i de testimoni davant els meus fills i nets.
JOAN ENRIC NEBOT NONELL
CELRÀ
Lideratge en medicina
Joan Rodés ha sigut un dels metges més rellevants de la medicina catalana i una figura universal. Una de les seves obres més importants va ser la constitució de la primera unitat d’hepatologia del país i una de les primeres d’Europa a l’Hospital Clínic de Barcelona, convertida en un centre de referència mundial per a la recerca i el tractament de les malalties del fetge i per a la formació de metges d’aquesta disciplina. La qualitat més important de Rodés va ser la seva capacitat d’aplicar un lideratge bo.
El coneixement que vaig tenir-ne m’ha portat a fer una sèrie de reflexions sobre el seu estil de lideratge. Per ser líder cal tenir un bon projecte i una bona estratègia. A més, lideratge no equival a notorietat personal. Ser un bon líder també vol dir mirar-se les coses des d’una perspectiva diferent de tothom. Així es poden generar idees brillants i projectes innovadors. Cal saber formar un bon grup humà i mantenir-lo cohesionat, generar resultats reconeixent la importància de tots els membres.
Joan Rodés ens deixa llegats molt importants, com la Unitat d’Hepatologia del Clínic, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (l’Idibaps) i la modernització de l’Hospital Clínic de Barcelona, a més d’una nova visió de la recerca biomèdica a Catalunya i a Espanya.
PERE GINÈS I GIBERT
CATEDRÀTIC DE MEDICINA, UB
Partitura en blanc
Camino. Plou i fa fred. A la porta del Teatre Principal veig un munt de gent i un nen amb els cabells arrissats que porta un violoncel més gran que ell. Falten deu minuts perquè la Lyre Municipale de Limoux i la Banda Simfònica de Badalona ens ofereixin un repertori de grans obres clàssiques i contemporànies.
La música té valor de coneixement i, per això, el desenvolupament de l’educació musical té un valor inqüestionable. La música és emoció, el llenguatge universal que arriba arreu del món i ens permet entendre més enllà dels límits del nostre llenguatge, que fa sortir del nostre ésser els sentiments més íntims.
Badalona necessita una aposta cultural més incisiva en aquest sentit, perquè la música és una eina poderosa que fa florir emocions que ens humanitzen. Com deia Plató, els ciutadans hauríem de ser educats d’acord amb una harmonia que beneficiés la vida en comú de la ciutat.
S’apaga el so de les trompetes, els saxofons, els trombons, les violes... S’abaixa el teló, acaba el concert. Sortim del teatre. Ja no plou i penso que seria bo que Badalona tingués com un dels seus objectius polítics la construcció d’un auditori, per la bona repercussió que tindria en la vida cultural i social de la ciutat.
Camino cap a casa amb el cap ple de cabòries. Sento una partitura blanca que ressona contra la intolerància, la por, les diferències, les incerteses... És la melodia d’una flauta badalonina que vibra per la convivència, la solidaritat i l’esperança.
MARI CARMEN LOZANO PAREJA
BADALONA
Ancians i jubilats
Aquests són els dos col·lectius que constitueixen el sector social més dèbil i vulnerable actualment.
Constantment creixen els rumors que s’acaben les reserves per a les pensions, que s’haurà de retirar part de les que es reben o que s’haurà de pagar més pels medicaments.
I així augmenta el neguit pel futur, perquè minven les forces per viure amb dignitat, mentre el govern sembla que no té gens clares les seves posicions respecte als pensionistes.
ANNA MARIA MUNTADA BATLLE
GRANOLLERS
