Una confessió
Vaig néixer a Madrid. El 1980, amb 22 anys, vaig venir a viure a Catalunya. Estimo aquesta terra i la seva gent, que m’ha acollit, però no soc nacionalista, i soc culturalment tan espanyol com català.
M’he tornat independentista de manera gradual. Cada cop se’m fa més insuportable l’actitud colonialista dels poders d’Espanya amb Catalunya. Acumulen tones de mentides, prepotència i sordesa.
El judici pel 9-N és la traca final. Això ja no s’aguanta, cal tirar pel dret. Catalunya ha de relacionar-se amb Espanya d’igual a igual. Prou de submissió!
AGUSTÍ DELGADO CAVESTANY
BLANES
MWC: Barcelona, que bé que sona
La Ciutat Comtal és ara referent de primer ordre en el camp tecnològic i d’innovació. Aquesta bona notícia ens l’hem de sentir ben nostra, ja que el fet que tanta gent vingui amb motiu del Mobile World Congress equival a una riquesa en tots els camps, tant de negoci com de turisme, i eleva merescudament Barcelona a escala mundial.
ANNA MARIA MUNTADA BATLLE
GRANOLLERS
Professors d’anglès indignats
Diferents estudis afirmen que vivim en un país on el nivell d’anglès és a la cua de la Unió Europea. Sembla, però, que ens hi hàgim acostumat i, fins i tot, resignat, ja que des d’Ensenyament no es fa visible que hi hagi una gran preocupació per l’ensenyament de l’anglès.
Mentre que per a totes les assignatures de secundària un professor necessita haver superat uns estudis universitaris relatius a la matèria per poder impartir-la, qualsevol professor llicenciat o graduat en qualsevol carrera d’humanitats pot impartir l’assignatura d’anglès si acredita el nivell C1 en la llengua, passant, moltes vegades, per davant de filòlegs i traductors-intèrprets, que hem dedicat la nostra carrera a l’estudi de la llengua.
El departament no diferencia un filòsof o un historiador amb el nivell C1 d’anglès d’un filòleg que ha estudiat la llengua des de diverses dimensions, amb un ampli coneixement també de la seva literatura i cultura.
Els especialistes d’anglès, doncs, no tenim cap prioritat a l’hora de treballar en un centre de secundària com a professors d’anglès. Quin menyspreu cap als nostres estudis! Potser no és tan estrany que els nostres alumnes no tinguin un nivell d’anglès del qual puguem presumir.
Demanem qualitat d’ensenyament, que la normativa prioritzi els nivells més alts de coneixement, que sigui coherent.
AÏDA CODINA CAMÓ
SANT HILARI SACALM
L’assemblea global
Definir situacions complexes té l’inconvenient de deixar de banda els matisos. Tot i això, la situació actual del món occidental em recorda les clàssiques assemblees en què el més cridaner i desvergonyit s’imposava al prudent i enraonat. Però hi ha diferències subtils.
La primera, que en l’assemblea contemporània qui sembla prudent sovint mostra un cert cinisme i se li endevina una tendència a participar en portes giratòries.
La segona diferència és que ara el més llançat i desvergonyit és percebut com el veritable posseïdor de les solucions ràpides (a les assemblees clàssiques hom era conscient que el desvergonyiment era un simple divertimento per fer patir el prudent, sabent que no passaria d’un simple passatemps lúdic).
Per tant, com que sembla que ara s’hagin invertit els termes i hem passat del “Val més boig conegut que savi per conèixer” al “Val més boig per conèixer que savi conegut”, potser ens hauríem de plantejar si l’arrel del problema i també la solució poden passar per l’educació i l’ètica de l’assemblea.
DAVID TORRAS I LLAURADÓ
SABADELL
