CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 05/03/2017

Cartes a la Directora 05/03/2017

3 min

Vols un professor millor?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Soc professor corrector de la prova de llengua castellana de les competències bàsiques de quart d’ESO. Corregint-les m’adono que la pregunta de l’exercici de redacció és molt poc adequada: “ ¿Cómo es para ti un buen profesor?

Evidentment, les redaccions acaben sent un decàleg de com m’agradaria “a mi” que fos un professor. Tots els gustos, inquietuds, etc., però poca reflexió sobre la realitat educativa i el paper que hi pot jugar el mateix alumne.

Formulada la pregunta d’aquesta manera, la tinta es vessa implacablement sobre el professorat. Sens dubte ho podem fer millor, però ¿hi ha tots els mitjans per aconseguir-ho? ¿La predisposició dels alumnes és sempre la que cal?

Les inquietuds que s’expressen en aquestes redaccions ja són prou conegudes. No m’agradaria a mi atendre’ls millor? Innovar? Ser més pacient? Més simpàtic? Evidentment que sí, i estic convençut que ja m’hi esforço. Però hi ha límits.

Hauria sigut més oportú preguntar: ¿Cómo podrías ayudar en su labor a un profesor? ¿Si fueras profesor, cómo impartirías una clase de lengua? Convidar a reflexionar, no a carregar irracionalment. Cal que els alumnes siguin conscients que un professor amb sis grups nombrosos arriba fins on arriba.

Però el que han de tenir molt clar és que amb un petit esforç ells podrien aconseguir que els professors fóssim millors. Junts, col·laborant, podem avançar molt més que exigint sense gaire reflexió. Crec que una pregunta en aquest sentit hauria sigut més útil i més justa.

JORDÀ SEVILLA FANDO

SANT VICENÇ DE CASTELLET

El límits de l’empatia

La moderna -i esnob?- autoajuda ha forçat una autèntica revolució psicològica, introduint en la quotidianitat una terminologia que fins ara era patrimoni dels professionals: la gestió de l’autoestima, el pensament positiu, l’assertivitat, el poder de l’atracció o els fluxos energètics.

Entre tot aquest ventall de conceptes, no sempre clarificadors, ha emergit amb una força inusitada la que sembla que serà la pedra filosofal de qualsevol relació pretesament harmònica: l’empatia, la capacitat de posar-se en la pell de l’altre encara que no el justifiquem.

D’entrada, l’esforç l’ha de fer el que empatitza, no l’empatitzat, que pot ser el veí torracollons, el familiar malmesclador, el company de feina llagoter, el manaire galifardeu, el conciutadà menfotista... i potser fins a arribar al genocida més abjecte. Sembla que hàgim de reprimir emocions tan humanes com la ira, la ràbia o la por i esforçar-nos per comprendre l’ànima aliena, per més roïna que sigui.

Qui vulgui posar-se en la pell de l’altre que s’hi posi. Però que vagi amb compte de no contagiar-se de les seves misèries.

ORIOL PUJOL ESCANERO

BADALONA

Centralisme editorial

Catalunya produeix obres literàries de tots els gèneres perfectament traduïbles i exportables, però sembla que el que no s’editi a Barcelona no existeixi. De fet, moltes vegades ni tan sols se’n fa esment. Es tracta d’una pèrdua creativa que acaba limitant la nostra projecció com a país. Hi ha vida i cultura més enllà de la Meridiana.

JAUME VILAPLANA

VIC

Exposició sobre J.B. Cendrós

He tingut el plaer de visitar l’exposició que fan al Palau Robert sobre el gran mecenes català Joan B. Cendrós.

Cendrós, un empresari d’acció! és una exposició petita però molt densa, amb uns àudios interessantíssims que donen la justa mesura de la gran importància que va tenir Cendrós en la recuperació de la cultura catalana en una època -el franquisme- en què era molt difícil fer qualsevol activitat amb olor catalana.

Joan B. Cendrós va ser un dels grans prohoms que hem tingut a Catalunya i es mereix el nostre reconeixement. Recomano molt vivament que els ciutadans catalans anem a veure aquesta exposició del Cavaller Floïd per conèixer una mica més la nostra història recent.

FRANCINA DE GRÀCIA ECHARRI

BARCELONA

Els tripijocs de Montull

En el cas Palau hi ha moltes cartes que no lliguen. Després de vuit anys d’estira-i-arronsa, ara ens surt el senyor Montull dient que vol negociar la culpa de la seva filla a canvi d’involucrar CDC.

¿Gemma Montull va fer malament la seva feina en benefici propi i en detriment del Palau o no? Proves, conclusions demostrades i sentència justa, i aquí s’acaba la història. ¿CDC va lucrar-se amb els tripijocs de Montull? Doncs el mateix camí: proves, conclusions demostrades i sentència justa. No hi ha res a negociar.

La justícia no és ni ha de ser un joc d’intercanvis.

PILAR PORCEL I OMAR

SABADELL

stats