Reformes lingüístiques sense debat
Fa uns dies, el 10 de febrer, els principals responsables de la nova reforma normativa de la llengua catalana la van presentar a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona.
L’argumentari sobre la bondat de la reforma fou clar i convincent amb tots els matisos possibles que calgui. Hi eren presents, com a públic convocat, representants de departaments de filologia i de serveis lingüístics de diferents universitats del país, que també treballen cada dia sobre la llengua.
Però els convocats van ser convidats de pedra en la presentació. No hi va haver cap possibilitat de debat o d’humil demanda d’aclariment, cap ni una.
Qui és el responsable que es desaprofités una ocasió privilegiada de diàleg públic (breu però obert) entre professionals de la llengua? A molts no ens agrada ser encara simples súbdits mesells, sense cap veu.
EMILI BOIX-FUSTER
BARCELONA
Credibilitat i honestedat
Vivim uns temps convulsos, amb constants canvis substancials de tot tipus, que possiblement són el presagi del final d’una època i el principi d’una altra. Malgrat tot, és inqüestionable que un sistema democràtic s’ha de sustentar bàsicament en punts com la credibilitat i l’honestedat.
La credibilitat respon al compromís de fer el que es diu, predicar amb l’exemple. Es guanya amb la pràctica diària, amb el desenvolupament d’actituds i comportaments responsables i, especialment, amb l’honestedat com a valor irrenunciable.
Aconseguir tenir credibilitat no és fàcil, perquè comporta tenir les idees clares i, en moltes ocasions, haver de renunciar a oportunitats, d’origen dubtós, que es presenten. Guanyar-la té un cost, però sortosament ni es pot comprar ni es pot vendre, no és moneda de canvi. Tenir credibilitat atorga una categoria com a persona que marca diferències respecte als bocamolls i els fatxendes, és una targeta de presentació que fa que et prenguin seriosament i et respectin o no.
Sobre l’honestedat, William Shakespeare va dir: “Ai, Senyor! Ser honest, tal com va el món, és ser un home escollit entre deu mil”. Així doncs, la qüestió és si hom aspira i està disposat a fer tot el possible per ser un dels escollits.
Faria bé la classe política en general i alguns personatges en particular de reflexionar sobre els beneficis personals i socials que comporta tenir credibilitat i ser honest. Al cap i a la fi, es tracta de viure en democràcia, oi?
JAUME FARRÉS BOADA
OLESA DE MONTSERRAT
Llibertat d’expressió
No vull entrar en la polèmica ocasionada per l’autobús de l’associació Hazte Oír, però sí que m’agradaria dir que, veient les reaccions que hi ha davant de casos com aquest, em preocupa el tema de la llibertat d’expressió.
A mi, en particular, em falta informació respecte a molts assumptes, però em trobo que hi ha certes informacions amb les quals ni tan sols tinc el dret a discrepar, perquè aquesta informació està vetada.
Si de veritat volem construir lliurepensadors crec que hem de deixar que totes les idees puguin ser exposades amb respecte i que, paral·lelament, cap idea pugui ser imposada per més d’acord que hi estiguem.
Crec que hem d’aprendre a escoltar, a discrepar i a argumentar a favor i en contra, però considero que impedir que el que no pensa com jo s’expressi no és en cap cas la solució.
Com diu la cèlebre frase atribuïda a Voltaire (tot i que en va ser autora la seva biògrafa): “No estic d’acord en el que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho”.
DANI BANEGAS I CUEVAS
GRANOLLERS
