CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 15/03/2017

Cartes a la Directora 15/03/2017

3 min

Compromesos amb la salut mental

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Dilluns vaig assistir, en qualitat de voluntari de l’Associació Ressorgir, a l’acte de presentació de l’estratègia 2017-2019 del pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat.

La sala on es feia la conferència era plena de gom a gom, molta gent va haver de quedar-se dreta. Jo, com a voluntari i com a persona amb malaltia mental, vaig retrobar moltes cares que he anat coneixent durant molts anys de pertànyer a diferents associacions per a persones amb problemes de salut mental. Jo em recordava de tots, però em vaig sentir estrany en aquell saló.

Potser només és una percepció meva, però em sembla haver comprovat, durant els meus més de trenta anys de malaltia, que caldrà que passin molts anys perquè la gent que no ha sofert personalment cap malaltia mental actuï contra l’estigma i la discriminació que patim els malalts mentals.

I, igualment, em sembla que la ciència mèdica haurà d’avançar molt perquè les capacitats intel·lectuals dels que patim trastorns mentals no es vegin tan perjudicades des que patim el primer brot fins que se’ns dona la medicació adequada i el suport mèdic necessari.

Crec que l’adolescència seria una bona edat per començar a actuar en tots dos sentits.

XAVIER MARTÍ GARCIA

BARCELONA

Aplicar l’article 155?

Em sorprèn la poca imaginació de l’Estat respecte al procés d’independència de Catalunya perquè, en comptes de fer propostes per enamorar un dels motors del país amb més potencial d’Europa, es limita a amenaçar d’intervenir l’autonomia utilitzant l’article 155 de la Constitució.

És evident que poden fer-ho i que durant uns mesos fins i tot podrien defensar-ho internacionalment. Però ¿durant quant de temps? Un any, cinc, deu? I mentrestant, ¿seguiran com si no passés res? ¿Continuaran subvencionant les comunitats autònomes perquè comprin mobles i electrodomèstics amb recursos trets d’un territori sotmès? Si és l’únic camí que proposa l’Estat és una llàstima perquè és el més contraproduent de tots els possibles, i qui sap si fins i tot el final d’Espanya com a nació, perquè els catalans només som els primers a dir que n’estem farts.

Els unionistes i els independentistes no estem tan allunyats, perquè tots busquem el mateix: que els nostres fills tinguin una vida millor i més digna.

El que ens separa és la manera d’aconseguir-ho. Per als unionistes l’ideal és aquest Estat, malgrat que no hagi renunciat al seu passat feixista, que impedeixi aclarir els crims de la dictadura i que torni a posar noms franquistes als carrers d’Alacant. Nosaltres pensem que hi ha d’haver un camí millor.

¿Tant costa d’entendre que el problema no és Catalunya sinó una manera de fer política que està morta, encara que falti enterrar-la?

MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA

MANRESA

Condemna a ciutadans lliures

Amb la sentència del TSJC contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau, tres magistrats atenen les peticions de dos fiscals també contra mi. I contra vostè.

És una sentència contra els que volem un estat democràtic i els que esperem que deixin de repetir, com fa el PP i ja sembla una broma, que el seu estat funciona.

Funcionaven moltes estructures en l’Antic Règim, en les dictadures i fins i tot en repúbliques bananeres, però la legalitat i la legitimitat no són el mateix. Condemnen milions de ciutadans als quals, si poguessin, inhabilitarien. Aquest és el seu estat de dret.

XAVIER SERRA BESALÚ

GIRONA

stats