La millor medicina
Fa pocs dies vaig patir un petitíssim ictus que, per sort, ha quedat només en un ensurt sense més conseqüències ni seqüeles. Però no és de mi que vull parlar, sinó de dues coses relacionades amb aquesta malaltia.
Primer, consciencar la gent sobre el fet que li pot arribar a qualsevol persona en qualsevol moment, i que una actuació ràpida pot ser determinant. Atenció als símptomes (dificultat en la parla, formigueig sobtat als braços, etc.) i no dubteu a anar cap a l’hospital ben ràpid.
També vull felicitar l’equip de l’Hospital Clínic de Barcelona i donar-los les gràcies, no només pel tracte cap a mi -no era qui més atenció necessitava- sinó per la humanitat, dolçor i professionalitat amb què treballa, a qualsevol hora i en situacions sovint de màxima urgència i exigència.
Quatre dies i quatre nits a l’UCI intermèdia de la unitat d’ictus em refermen en la idea que un somriure i una paraula amable són la millor medicina. Per a tot.
BONAVENTURA DURALL AULET
BARCELONA
Accessibilitat de debò, sisplau!
En diverses ocasions l’accessibilitat m’ha frenat a l’hora de desplaçar-me en transport públic. D’altres no m’ha frenat però m’ha obligat a estudiar les estacions accessibles amb un cotxet, i en lloc de baixar a la més propera al meu destí ho he hagut de fer en aquelles en què em puc valdre per mi mateixa.
L’últim dia que vaig tenir una incidència va ser a la parada de metro d’Urgell, que se suposa que és accessible. Tot anava bé fins que vaig intentar sortir de l’estació. El cotxet no passava per les portes i l’adaptada estava tancada. No hi havia cap treballador de TMB a l’estació i l’única solució era deixar el cotxet darrere les barreres i anar a trucar al timbre de les màquines expenedores de bitllets i esperar alguna solució. Vaig poder deixar el cotxet a una persona que es va oferir a ajudar-me mentre jo passava a l’altra banda, esperant resposta i solució.
No n’hi ha prou sensibilitzant la gent per utilitzar transport públic, ni premiant vehicles que contaminen poc, i tampoc n’hi ha prou fent una única porta accessible en un tren de Renfe. Volem un transport públic de qualitat i accessible de veritat, que compleixi el servei que requereix la societat.
JUDIT CAÑADA HILL
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Un nou ‘Pa negre’?
Acaba d’arribar als cinemes Incerta glòria, una nova adaptació d’un clàssic de la literatura catalana dels creadors de Pa negre, la productora Isona Passola i el director Agustí Villaronga. Tant de bo es repeteixi l’èxit. El cinema català ho necessita.
JOAN GARCIA
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Conec un nen autista que ja té 10 anys
Crida l’atenció el seu comportament. Parla poc. S’enfada massa si el corregeixes. Dedica moltes hores a l’ordinador.
L’autisme té arrels neurobiològiques. La persona afectada presenta dues particularitats molt bàsiques: es comunica malament i li interessen poques coses. Es podria dir que les altres particularitats són derivacions de les dues bàsiques.
Considerant l’origen neurològic del trastorn i que abans de la maduració el cervell és més plàstic, més modificable, convé intervenir aviat.
Del nen autista convé dir-ne més coses, així afavorim la seva integració. No hi ha cura, però intervenint adequadament hi ha millora. La criança no hi té res a veure, és a dir, els pares no en tenen cap culpa. Els nens autistes necessiten afecte, tot i que de vegades pugui semblar que no, ja que sovint no saben canalitzar els seus sentiments. Aquests nens tenen dificultats per tolerar la frustració, per això poden semblar agressius. Però, a poc a poc, poden aprendre a tolerar les negatives i els fracassos.
Conec un nen autista que ja té 10 anys.
MARTÍN MARTÍNEZ MARTÍNEZ
BARCELONA
