Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 21/03/2017

Celebrem el Dia Mundial de la Poesia

Avui dimecres 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia, una diada establerta per les Nacions Unides des de l’any 1999.

Es tracta d’un dels gèneres literaris menys llegits i, per tant, menys coneguts. En aquest sentit, hi ha tot de grans poetes que encara no s’han tingut en compte ni se’ls ha valorat tal com es mereixen.

Potser, en general, la poesia és poc apreciada per l’esforç que requereix llegir-la i comprendre allò que s’hi condensa d’una manera més concreta o amb un valor més simbòlic que en altres gèneres literaris.

La d’avui és, per tant, una diada en què gràcies als molts actes que es faran podrem escoltar recitar versos a rapsodes que saben donar el ritme adequat a cada paraula. També hi haurà músics que cantaran poemes. Tots aquests actes tindran lloc per tot arreu: en biblioteques, sales culturals, escoles i institucions públiques o privades.

Enguany la poeta escollida per escriure el poema que serveix de manifest de la jornada ( La poesia ) ha sigut Antònia Vicens. L’any passat va ser la poeta Olga Xirinacs.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Mestres maltractats

Al col·lectiu de docents catalans se’ls ha maltractat d’allò més. El més paradoxal és que s’han queixat molt poc. Des de l’any 2010 se’ls ha augmentat el nombre d’hores de classe, se’ls ha incrementat el nombre d’alumnes per aula i se’ls ha rebaixat el sou, fins i tot els deuen pagues extres des del 2012.

Però, com bons xais, els nostres mestres gairebé ni han piulat. Sí que alguns sindicats han convocat concentracions i mobilitzacions, però, a part dels seus delegats, s’hi han vist pocs docents.

El departament d’Ensenyament té clar que el seu cos educatiu li portarà poc la contrària. D’aquesta manera, continua mantenint les retallades que deia que havien de ser temporals. És més, ara ha incrementat en una hora la feina als centres, cosa que ni el sindicat CCOO ni la USTEC han denunciat. Al contrari, van signar-ho aquest mes de febrer i es van felicitar pel pacte.

I jo em pregunto: ¿què fan els mestres que no es planten? És per covardia? És per comoditat? O és per una visió a curt termini? Ben bé ja no ho sé.

Sembla que quan es té el ventre ple amb subsidis i contractes porqueria, o la ment distreta amb el Barça o amb els pocs refugiats sirians acollits, ningú és capaç d’elevar la vista per veure que cal queixar-se.

DAVID RABADÀ I VIVES

BARCELONA

Elogi del silenci

En els nostres dies es troben a faltar moments de quietud, d’assossec, d’enriquiment personal. Quan en una conversa hi ha un moment de silenci, diem que ha passat una mosca o un àngel.

Vivim en una societat en què ja des de la infància se’ns estimula amb soroll, amb la televisió, la ràdio, les noves tecnologies, etc. Fins i tot en els mitjans de transport és molt difícil llegir quan ho desitges per les converses o trucades telefòniques del teu voltant.

Hi ha moments en què t’adones que amb el silenci pots pensar, reflexionar, madurar i descobrir aspectes de la pròpia vida que mereixen més atenció o que hauries de corregir.

El silenci és un transmissor del llenguatge al qual, en general, no donem importància.

Un gest val més que mil paraules, diu un refrany: aquest gest és en silenci i pot significar amor, un mandat o, en altres ocasions, dolor, enyorança...

S’atribueix al gran compositor Ludwig van Beethoven la frase “No trenquis mai el silenci si no és per millorar-lo”.

CRISTINA CASALS MASSÓ

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT