CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 23/03/2017

Cartes a la Directora 23/03/2017

3 min

Un món boig que cal canviar

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Fa anys que el món es dirigeix cap a la pau, gràcies a la lluita de generacions de persones de tot el món que han dit prou a la guerra i prou als flagells que fuetegen la humanitat. Però encara hi ha governs, especialment dels països rics, que continuen exportant armes i guerres, ara més al Tercer Món. Només cal veure com s’augmenten els pressupostos de Defensa (o, més ben dit, d’atac). Els Estats Units volen apujar 50.000 milions de dòlars més el seu ja desorbitat pressupost de Defensa. Un pressupost que cal recordar que és per fer guerres, vendre armes, destruir països i causar milers de morts.

D’altra banda, hi ha països de l’Àfrica o de l’Àsia que pateixen guerres, fam i misèria. Per matar i destruir hi ha milers de milions, mentre que per salvar vides i donar satisfacció a les necessitats bàsiques de la gent no hi ha recursos.

No podem mantenir-nos passius mirant aquesta perversa política i com els governants la duen a terme. Hem de conscienciar-nos de la realitat que vivim i sortir al carrer. Els governs prioritzen els grans beneficis per a les multinacionals a costa de la vida i la destrucció de la gent innocent de països empobrits del Tercer Món.

Tots ens hem de mobilitzar per un món en pau, just i solidari.

VÍCTOR MONTAÑÉS BORRÀS

LLEIDA

Lamentable

Alfonso Guerra continua vessant-la en les seves manifestacions. El que un dia va ser la icona de l’esquerra espanyola cada dia demostra més el seu posicionament dretà.

En un article recent a la revista Tiempo diu que a Catalunya s’està “ incubando un régimen de terror ”. Aquest senyor és aquell d’“el que se mueva no sale en la foto ”, de “ Montesquieu ha muerto ” o de “ nos hemos cepillado el Estatuto ”, i altres perles definitòries del seu tarannà.

També diu en l’article que a Catalunya hi hauria d’haver un “ basta a la corrupción ”. Sí senyor! A Catalunya i a tot arreu. Però que algú li recordi que, quan aquesta paraula encara no estava de moda, el seu germà Juan (el hermanísimo, es veu que li deien) ja tenia instal·lat a Sevilla un despatx de compravenda de favors.

De lliçons poques, senyor Guerra. Quina ràbia fan les hemeroteques, oi?

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

Referèndum: per què no?

Diumenge la plaça Sant Jaume es va omplir de persones contràries a la convocatòria d’un referèndum i a favor de la unitat d’Espanya. D’acord, és una opció.

I jo em pregunto: tan complicat és preguntar-ho als catalans? Em sembla que l’objectiu dels manifestants (no tots anònims) era sortir per televisió més que no pas aclarir la situació. És més efectiu convocar una consulta legal i vinculant i que facin propaganda pel no.

A què treu cap defensar a capa i espasa no convocar un referèndum? No és més senzill preguntar-ho a la ciutadania?

PILAR PORCEL I OMAR

SABADELL

Glòria per al cinema català

No puc estar més d’acord amb la columna de Sebastià Alzamora d’aquest dimarts, titulada Glòria ben certa, que lloava les moltes virtuts de la pel·lícula d’Agustí Villaronga Incerta glòria, a partir de la monumental novel·la de Joan Sales.

Com deia Alzamora, la pel·lícula tanca una esplèndida trilogia del director formada per títols basats en grans obres literàries del nostre patrimoni (amb El mar i Pa negre ), i consagra Villaronga com un autor amb un estil inconfusible, que d’altra banda ja havia demostrat des de la seva opera prima, la inquietant i colpidora Tras el cristal. Tant de bo el públic gaudeixi massivament d’aquest autèntic esdeveniment cinematogràfic.

JAUME FERNÁNDEZ

BADALONA

stats