Principi de Peter i procés
En tota situació difícil queden al descobert les febleses, altrament conegudes com el “nivell màxim d’incompetència”.
El que anomenem el procés és una situació extremadament complexa i, inexorablement, hi han aflorat aquests nivells d’incompetència: un polític que utilitza la llei per escapolir-se de la seva responsabilitat demostra que el càrrec no li escau; una fiscalia que acusa tres membres de la mesa del Parlament però n’exclou un altre amb arguments parajurídics ja ha assolit aquell nivell; un ministre enregistrat al seu propi despatx amb manifestacions difícilment justificables en una democràcia occidental demostra la seva malaptesa; un escriptor que utilitza la seva tribuna per atiar l’odi contra qui pensa diferent mostra els seus punts dèbils.
Un requisit utòpic per resoldre l’atzucac seria que tots els actors amb responsabilitats i influència sobre el procés fessin una anàlisi del seu nivell màxim d’incompetència i actuessin en conseqüència.
DAVID TORRAS I LLAURADÓ
SABADELL
La UE que m’agradaria
Dubto que els estats poderosos de la UE estiguin interessats a fer una unió política de veritat i més federal i propera a la diversitat dels pobles que la formen (sobretot una França que, per més revolucions que hagi viscut, s’assembla més a la de Lluís XIV que a la de la “ Liberté, égalité, fraternité ”).
Com que soc del parer que ens caldria una UE més descentralitzada, més federal i més propera a la rica varietat de pobles que la componen, penso que possiblement això seria més plausible amb estats més petits que, si s’ajunten, tindran més força per aconseguir-ho.
I per què no? Una possible petita república moderna, com podria arribar a ser-ho la catalana, podria esdevenir l’espurna per orientar un camí d’aquest tipus, per generar una Europa més moderna, ètica i que engresqui tota la gent que en formem part. Tant de bo.
Aleshores potser sí que finalment podríem dir en veu alta: “Lliures, legalment iguals i agermanats!” El futur és dels generosos, dels atrevits, dels innovadors, dels enginyosos i dels valents. Que així sigui!
XAVIER PAU
BARCELONA
Adeu, Unió
No calia que el jutjat mercantil donés per liquidada Unió Democràtica de Catalunya després de constatar que no té cap tipus de viabilitat econòmica i així posar el punt final a aquest partit.
La fi d’Unió va començar quan es va decidir trencar la federació de CiU, cosa que va portar al final polític de Duran i Lleida i als mals resultats obtinguts en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, a les quals Unió es va presentar en solitari.
Unió va passar molts anys vivint a costa de Convergència, amb una quota de poder del 25% que no representava el paper real que tenia dins de la federació.
Durant molts anys, en lloc d’anar fent partit, Unió va escollir ser un partit de quadres i d’elits on, des de l’Hotel Palace, es prenien totes les decisions.
Ara Ramon Espadaler, secretari general d’Unió, amb una carta de comiat, ha certificat davant tothom la mort d’aquest partit després més de 80 anys de vida política. Descansi en pau.
XAVIER SOLDEVILA FERNÀNDEZ
BADALONA
Trinxeres
Coincideixo amb una carta recent que lloava el programa Trinxeres de TV3. No és un altre programa sobre la Guerra Civil. És un programa fet per tres joves que volen recordar aquells fets, que tant jovent desconeix, amb testimonis emocionants -tant en cartes o dietaris com en persona- sense caure en el sentimentalisme, ni en el sectarisme.
Esperem que TV3 el torni a programar, però amb una mica més de publicitat.
JOAN SANTÓ COTS
SANT CUGAT DEL VALLÈS
