El drama de l’atur juvenil
L’atur és una tragèdia que frustra expectatives, propòsits vitals en persones que estan més ben preparades que mai.
Conec joves de gran vàlua personal i professional que entren en una espiral desesperant per no poder posar en pràctica tots els coneixements que han adquirit amb esforç i dedicació, o que s’han de dedicar, i això de vegades és més decebedor, a activitats professionals que no són aquelles per a les quals s’han preparat.
¿Com es pot acabar amb la desocupació juvenil?
Si tinguéssim una solució completa per posar fi a aquest malestar ja s’hauria adoptat i trigaríem molts anys a tornar a plantejar aquest dilema. Però, lamentablement, la realitat és tossuda.
PAU MARQUÈS COMERMA
TERRASSA
Cigarretes i conducció
Hi ha persones que fumen mentre condueixen. Algunes, a més, mostren una actitud que delata la seva irresponsabilitat. Em refereixo als conductors que abaixen la finestreta i van llençant la cendra de la cigarreta a la via per on circulen.
Els vehicles porten un accessori amb un compartiment per dipositar-hi la cendra i, sobretot, les burilles.
L’acció de tirar la cendra i la burilla quan se circula en una via urbana potser a vegades no passa de ser una falta de civisme. Però sovint la monotonia de la conducció ens pot fer cometre un greu error. Fàcilment en la nostra ruta podem transitar d’una via urbana a un entorn natural de boscos, camps de conreu o vegetació sense adonar-nos-en i repetir com un acte reflex la mateixa acció, amb el risc de provocar un incendi.
Aquestes males pràctiques s’haurien d’erradicar no tant amb sancions com amb programes d’educació viària, de respecte al medi ambient i al bé comú. En aquest país, per conductes d’aquest tipus, els incendis han costat vides humanes i han arrasat milers d’hectàrees.
Hem de pensar seriosament quin país deixarem als nostres fills.
MARIÀ OLIVER I CASALS
L’ESQUIROL
La tecnologia ens controla?
Dissabte passat, en una carta publicada en aquesta mateixa secció, l’Anna Gómez i la Laia Marzá es feien aquesta pregunta a propòsit d’uns suposats xips que hi hauria a les bateries dels mòbils controlant on som i escoltant les nostres converses.
Esclar que, cada cop més, es pot controlar on som i què diem, però no pas amb el xip que comenten. El que apareix al vídeo de YouTube que havien vist és un dispositiu per fer pagaments per proximitat, conegut com a Near Field Communications (NFC). Res a veure amb micròfons i càmeres secretes.
Us aconsello que cada cop que rebeu una notícia “sorprenent” per WhatsApp, correu o xarxes socials dediqueu una estona a cercar “mentides a la xarxa”, “ bulos ” o “ hoax ”. Us sorprendreu!
Hi ha molta gent interessada a crear trànsit a les xarxes, i elles, involuntàriament, hi han participat.
JOSEP VILA MASO
BARCELONA
No canviem el nom del carrer Arístides Maillol
Sembla que l’actual junta directiva del Futbol Club Barcelona vol demanar a l’Ajuntament de Barcelona que el carrer Arístides Maillol de la Ciutat Comtal canviï el seu nom actual i passi a tenir a partir d’ara el del que va ser futbolista i entrenador del Barça Johan Cruyff.
Sense entrar en la valoració de la conveniència que un carrer de la capital de Catalunya porti el nom d’aquest genial jugador, des d’Amics de Cerdanya volem fer constar el nostre desig que el carrer Arístides Maillol continuï conservant el nom en honor d’aquest extraordinari artista vallespirenc, fill de Banyuls de la Marenda.
JOAN MUNTANER
PRESIDENT D’AMICS DE CERDANYA
