Referèndum per subscripció popular
Des de l’any 2012 el procés cap a la República Catalana, encapçalat especialment pel moviment popular i les entitats cíviques, ha demostrat la seva capacitat per desenvolupar-se de manera absolutament pacífica i democràtica i, alhora, amb una organització impecable i molt imaginativa.
Crec que, davant del setge judicial que pateixen i patiran els nostres representants polítics, és del tot imprescindible buscar noves formes de suport i mobilització de cara al “referèndum o referèndum”. Una podria ser fer la consulta per subscripció popular, és a dir, fer una campanya de recollida de diners, amb control d’observadors internacionals de prestigi, per satisfer totes les despeses del referèndum sense tocar ni un euro de diner públic.
És evident que això no impediria la vendetta judicial de l’estat espanyol contra Catalunya, però, en tot cas, seria un element més de mobilització ciutadana pel dret d’autodeterminació i també de suport als nostres dirigents, sense menystenir la gran projecció i ressò que, sens dubte, tindria a nivell internacional.
ROC FUENTES NAVARRO
TERRASSA
Què és la Cursa d’El Corte Inglés?
A la Cursa d’El Corte Inglés no em molesta veure-hi participants disfressats de llangardaix, de Superman o de nevera, un fet que en una marató, per exemple, em fa mal als ulls perquè em sembla que el que fan és prostituir-la.
A la Cursa d’El Corte Inglés no em sap greu perquè penso que aquesta cursa, malgrat la disbauxa, el perill dels que es creuen davant teu, els gossos i els tramposos que s’hi afegeixen al quilòmetre 4 o 5, també serveix perquè molts que hi participen per primer cop s’enganxin a córrer per sempre.
N’hi ha que la consideren una xarlotada. No és el meu cas. M’agrada. I fins i tot crec que els seus excessos són part essencial de la mateixa prova. No m’agrada que en una cursa hi hagi corredors que empenyin un cotxet amb un nen a dins. Però en aquesta cursa, on n’hi ha centenars, em diverteix. Cap, però, tan insòlit com el que em va avançar diumenge passat: un xicot n’empenyia un on, en lloc d’un nen, hi duia, pel que em va semblar, la seva sogra, una voluminosa senyora més feliç que un gínjol.
Això és, en essència, la Cursa d’El Corte Inglés.
MIQUEL PUCURULL FONTOVA
BARCELONA
Sobre la paciència i el victimisme
A la comissió d’investigació del Congrés, el senyor Daniel de Alfonso, amb actitud de perdonavides, va tenir la barra de dir: “ Estoy teniendo mucha paciencia... ”
Jo també estic tenint molta paciència, i com jo la majoria de la ciutadania, i és molt possible que la paciència es comenci a esgotar. Se m’està acabant la paciència amb els xoriços amb corbata, els defraudadors, els corruptes, els polítics ineptes i incompetents, els mentiders, els conspiradors de via estreta, la impunitat...
Al mateix escenari, el senyor Jorge Fernández Díaz, crispat i a la defensiva, es mostrava ofès i es presentava com a víctima, negant tota evidència. Víctima de què? En tot cas, víctima dels seus propis actes.
Per a més inri, la pacient ciutadania vam assistir a una demostració de desvergonyiment, de prepotència, d’arrogància, de petulància, de menyspreu...
Les respostes i argumentacions dels dos compareixents, a banda d’un estil impropi, no han fet altra cosa que posar en evidència el que ja és conegut, i que no té res a veure ni amb la democràcia ni amb un estat de dret.
JAUME FARRÉS BOADA
OLESA DE MONTSERRAT
Educació per a la vellesa
Als nostres infants i joves se’ls educa per a la vida de moltes maneres, totes ben adequades i necessàries per fer front a les dificultats que ens planteja la societat i per arribar a ser-ne un membre útil.
Se’ls educa per obtenir una cultura i una professió, perquè puguin tenir una convivència harmoniosa i pacífica, perquè tinguin sensibilitat per la bellesa, perquè visquin valors com la sinceritat, la lleialtat, la fidelitat, l’amor a la pàtria, el respecte a totes les idees i creences…
Però jo, que ja soc una persona de la tercera edat i topo amb totes les dificultats d’aquesta etapa de la vida, em pregunto si als infants i joves se’ls prepara i se’ls informa prou sobre com es pot viure amb plenitud, o si més no amb conformitat, aquesta darrera fase de l’existència que, si no els sorprèn la mort abans, hauran d’afrontar.
Si no preparem els nostre infants i joves per a la vellesa, que segons les estadístiques cada vegada s’allargarà més, i no els parlem sobre com viure-la feliçment, cometem una omissió que podria costar cara no només als individus en concret sinó a tota la societat en conjunt.
MARIA ÀNGELS MANÉN I FOLCH
BARCELONA
