Intel·ligència i memòria
Durant els primers mesos de la Guerra Civil, el 1936, la persecució religiosa per part, fonamentalment, de les patrulles de la FAI, a part d’infligir un dolor inefable a les famílies atacades, va aconseguir que quasi tota la Lliga es passés a Franco. És a dir, va fracturar el país i va fer que un bon tros molt significatiu es passés a un enemic declarat de la nació (“el separatismo es un crimen que no perdonamos ”).
Després dels fets de Maig del 37, els comunistes -amb agents introduïts per l’amic Stalin- van reblar el clau. Burgesos i propietaris rurals catòlics eren feixistes a eliminar. Els van recriminar que fugissin esperitats i molts tornessin vestits de soldat. Deixaven llar, pare i mare, germans, dona i fills... El primum vivere sempre s’imposa.
Tot plegat és tan deplorable que crec que Catalunya va perdre dos cops la guerra: el juliol del 36 i l’abril del 39. Doble tragèdia que encara alena entre els descendents, que som nosaltres.
En uns moments en què el país albira la possibilitat de l’emancipació, un sector de l’esquerra independentista tanca els ulls a un passat gens remot. Salvant totes les distàncies de sang i violència, que són moltes, sortosament, es dedica a practicar escarnis, pintades, cremades de fotos del Borbó, símbols i banderes, crits i intimidacions que sembren la por, el rebuig i la indignació de molts catalans. Divisió i feblesa. Els nostres oponents, amb tot l’aparell d’un estat al darrere, es freguen les mans cofois davant d’un regal tan inesperat com balsàmic.
¿Això és intel·ligència política i memòria històrica? ¿O ignorància política i memòria de peix?
JOSEP PARELLADA SERRA
BARCELONA
Mirades
Fins al 24 d’abril hi ha una cita per a tots aquells que estimen la fotografia: la cinquena edició del festival Mirades, que té lloc a Torroella de Montgrí, la Bisbal d’Empordà i Ullà.
Hi ha un munt d’exposicions gratuïtes de diferents autors, referenciades en un petit llibret que es pot agafar en qualsevol exposició per anar seguint l’itinerari. També s’hi fan diverses activitats, com xerrades, visites guiades, projeccions de pel·lícules o tallers, totes relacionades amb el món de la fotografia. El dissabte 22 hi haurà una fira de fotografia a la plaça de la Vila de Torroella, de 10 a 18.30 h.
El títol del festival, Mirades, fa referència a les diferents maneres que té cadascú de mostrar amb la càmera la realitat o el seu món. Però també hi ha una mirada que és molt important: la de l’espectador que mira l’obra fotogràfica. És llavors quan es produeix el diàleg entre el que està exposat i el qui ho mira.
EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
A propòsit de l’iberisme
Un article d’aquesta mateixa secció de Debat, el que signava Ferran Sáez Mateu el dimecres 12 d’abril, em fa retrobar el tema de l’iberisme. Totalment d’acord amb la necessitat de refutar la interpretació interessada d’aquesta teoria que en fa, quan li convé, el nacionalisme espanyol. No podem oblidar-nos del que deia la teoria de l’iberisme en el seu moment de màxim vigor.
El lusòfil Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar, 1880 - Barcelona, 1942), un dels principals precursors de la teoria iberista a Catalunya i a Portugal, deia l’any 1907 que l’iberisme representava un intent d’agermanament de les tres nacionalitats peninsulars: la galaico-portuguesa, la castellana i la catalana. El poble basc seria el regenerador de la personalitat castellana. En tot cas, basava la seva afirmació en la necessitat que el catalanisme de l’època prioritzés la seva qüestió nacional convertint-la en una qüestió internacional.
JOAN VALLS I PUEYO
CASTELLBELL I EL VILAR
El referèndum legal en mans dels comuns
El 27-S no va poder ser el plebiscit que es pretenia perquè CSQP, quart partit més votat, no es va voler posicionar sobre la qüestió (pel sí o pel no). Els partidaris del no es van afanyar a comptar-los en el seu bàndol, quan en tot cas se’ls hauria d’haver comptat com a vots en blanc en la lectura plebiscitària.
Ara sembla una possibilitat real que no es pugui fer el referèndum amb prou garanties i que hàgim de tornar a les urnes en format d’autonòmiques. Els comuns i Podem, que tant s’omplen la boca defensant el dret a decidir i dient que volen un referèndum legal, tenen la clau. Si de debò volen que el poble de Catalunya pugui decidir de manera legal, només han de presentar-se amb dues llistes: “Comuns pel sí” i “Comuns pel no”. Així podrem comptar sense ambigüitats i el govern espanyol no podrà fer res per evitar-ho. Passada la votació, les dues llistes es poden unir altre cop tant si guanya el sí com si ho fa el no.
GERARD BASSOLS I TEIXIDÓ
BARCELONA
