Resposta a l’article de Marta Tafalla
En resposta a l’article de Marta Tafalla sobre la construcció d’un institut a Sant Cugat (“Sant Cugat: destruir un bosc per construir un institut?”, publicat a l’ARA l’11 d’abril), voldria aclarir que el nou institut s’ubicarà en un solar que no forma part de la zona verda del bosc de Volpelleres. És un projecte que ens arriba amb 10 anys de retard i que ha sigut fruit de l’esforç, la lluita i la il·lusió de moltes persones.
Creiem que és el millor emplaçament per al nou institut, que passarà d’estar ubicat damunt d’un abocador i al costat d’una carretera interurbana a tenir una ubicació adient, en un barri ben comunicat i envoltat de natura i centres educatius amb els quals podrà establir sinergies.
Aquests són els requisits que, com a ciutat que prioritza l’educació, establim a l’hora de cedir terrenys per a nous centres educatius.
Qui conegui Sant Cugat sabrà el ferm compromís i activisme del seu ajuntament per protegir els boscos i l’entorn natural. El barri de Volpelleres té una àmplia zona verda protegida de bosc i un solar d’equipaments, que temps enrere van ser camps de conreu que es van reblir amb les terres sobrants de les obres dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. És aquí on el nou institut naixerà, envoltat d’un bosc, amb el compromís i la convicció compartida de conviure-hi i cuidar-lo.
ESTHER SALAT
REGIDORA D’EDUCACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT
Serveis degradats
Em refereixo, concretament, al servei de Correus. Des que es va liberalitzar, en lloc de guanyar-hi, crec que hi hem perdut. Com a anècdota del bon servei que oferia abans, només diré que, fa molts anys, un amic em va enviar una carta i, en l’adreça, en lloc de posar-hi el nom del carrer, hi va posar el meu segon cognom. I em va arribar! Allò era professionalitat, competència i dedicació.
Fa poc, en canvi, vaig enviar una carta, certificada i amb justificant de recepció, a Alemanya, i al cap de gairebé un mes i mig me n’ha arribat el justificant... però no em serveix absolutament per a res!
És el document que jo vaig omplir, al qual s’han afegit dos gargots fets amb bolígraf, sense cap mena de dada identificativa de res, ni de qui l’ha lliurat ni de qui l’ha rebut, sense cap segell ni timbre de cap mena. És a dir, que si el document l’hagués signat jo, no hi hauria cap diferència. No acredita res en absolut, ni tan sols que hagi circulat per enlloc, ni per Correus. Ara, això sí, i aquest és el problema més petit, me n’han cobrat uns quants euros.
El problema real, i que estimo molt greu, és: ¿com puc demostrar que la carta ha arribat al seu destinatari? Si tinc problemes, qui m’ho resoldrà? Si he d’anar a judici perquè suposadament el destinatari no ha rebut la carta -es tractava de l’anul·lació d’un contracte-, qui n’ha de respondre, Correus o jo? Dissortadament, em temo que jo.
Això passa aquí i ara, al segle XXI? Molta tecnologia, però eficiència zero. Anem com els crancs!
JOSEP BRUCH I MIRALPEIX
VIC
No em puc creure...
No em puc creure que en el pitjor vessament de petroli que hi ha hagut, amb 2.000 km de costa espanyola i francesa afectats i un cost de 12.000 milions (el tercer accident més costós de la història), el comentari d’un polític encara en actiu fos: “Salen unos pequeños hilillos de plastilina ”.
No em puc creure les crítiques d’alguns presidents autonòmics contra Catalunya, quan sense els diners dels impostos dels catalans no podrien pagar els sous dels seus milers de funcionaris.
No em puc creure que els corruptes no tornin mai els diners robats.
És millor que invertim els nostres impostos a millorar les infraestructures de la pròxima República Catalana.
JORDI RIU VIDAL
SANT ANTONI DE VILAMAJOR
