Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 27/04/2017

L’exili de Déu

El magnífic dossier de l’ARA del diumenge 16 d’abril (“Creure o no creure”) proporcionava una radiografia de les manifestacions externes de la religiositat a Catalunya.

Ara bé, em fa la sensació que el desplegament estadístic i sociològic del dossier deixava parcialment ocult allò que el teòleg i antropòleg Lluís Duch exposa en un llibre amb un títol tan suggerent com L’exili de Déu.

En síntesi, exposa l’inèdit fenomen històric de persones que cerquen, al marge de les religions tradicionals, una religió sense Déu, sense culte i sense comunitat, una religió feta a mida, que situa el jo en primer pla i que pretén salvar la desorientació en aquests temps convulsos i de canvi permanent.

Qualsevol persona que faci servir Facebook pot verificar aquest fenomen, que difícilment es percep en les estadístiques, i que mostra (si hi intentem veure la part positiva) que allò que el filòsof Walter Benjamin descrivia com “el capitalisme com a religió” no ha ofegat el vessant més espiritual de l’ésser humà.

DAVID TORRAS I LLAURADÓ

SABADELL

Després de 60 anys

El dissabte 25 de març els líders dels 27 països de la Unió Europea, després d’haver sigut rebuts pel Sant Pare, van celebrar el seixantè aniversari del Tractat de Roma. Aquest tractat -signat el 25 de març del 1957 al Palau dels Conservadors de la plaça del Capitoli- va suposar l’inici d’una història de pau, col·laboració i progrés excepcional. Europa pot estar orgullosa d’haver construït un espai amb pocs precedents.

La globalització actual fa més convenient que mai que es donin respostes als reptes econòmics, migratoris i culturals des d’instàncies superiors als estats nacionals.

L’aniversari se celebrava, però, enmig d’una greu crisi. El Brexit, el pes dels populismes, els atemptats islamistes i la distància entre la gent i les institucions de Brussel·les (la burocràcia) qüestionen ara mateix el projecte europeu. Un projecte pel qual, malgrat això, cal seguir apostant.

DOMINGO MARTÍNEZ MADRID

GIRONA

Societat egocentrista?

L’últim atemptat a París deixava a la ciutat un mort i dos ferits. En els últims dos anys, 239 persones han sigut víctimes del terrorisme a França. Aquesta xifra ni tan sols s’acosta a la quantitat de víctimes afectades diàriament a Síria, on l’any 2016 van morir prop de 17.000 civils.

Tot i aquesta considerable diferència, la repercussió social d’aquests dos casos no és comparable. Europa només valora el problema real quan hi ha atacs puntuals propers. En canvi, tanca les fronteres a un gran nombre de refugiats sirians afectats per una guerra que ja fa sis anys que dura.

En una societat tan avançada socialment, sobten aquests comportaments d’indiferència. L’egocentrisme fa que només ens preocupem d’aquests fets quan afecten directament les nostres vides.

¿I si algun dia s’intercanviessin els papers Europa i Síria? ¿Continuaríem actuant de la mateixa manera?

MARIA VILARÓ I REIG

VILADECANS

Llibres, roses i plàstic

Com cada any, un molest intrús ha tret part de la màgia dels dos grans protagonistes de Sant Jordi.

Sabeu quin és l’impostor? Efectivament, ho heu endevinat: el plàstic, que massa sovint embolcalla els altres dos i converteix Sant Jordi en una jornada plastificada i insostenible.

¿No creieu que caldria desterrar el plàstic de la gran festa dels llibres i les roses i celebrar un Sant Jordi més sostenible?

MARTÍ GASSIOT

BARCELONA

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT