Saturats de corrupció
L’última setmana ha sigut horribilis per a la política espanyola i catalana. La pluja constant de titulars relacionats amb la corrupció porta a pensar si fins i tot nosaltres, els ciutadans, ens hem tornat immunes a notícies d’aquesta mena. ¿Ens hem acostumat a viure amb aquests titulars? ¿Tenen cada cop menys impacte en la societat les alarmants notícies sobre corrupció? La corrupció ja forma part del nostre dia a dia i acostumar-se a la seva presència és molt perillós.
Hem de dir prou, perquè estem cansats de llegir els titulars dels quals, malauradament, són protagonistes tants polítics. Només esperem que la desgràcia que està vivint la nostra democràcia serveixi per crear per fi una nova manera de fer política, més transparent, sense trampes. Perquè, si no, per a què serveix tot això? Ni volem més presumptes innocents ni volem més culpables; només volem polítics dignes que treballin pel bé comú sense pensar en com omplir-se millor les butxaques.
ANDREA GUILERA ALONSO
BARCELONA
Impostos i més impostos
Llegeixo al diari el tema de l’impost sobre begudes ensucrades. 40 milions de recaptació, però sobretot un bé per a la salut pública. Proteccionisme. D’altra banda, un article d’opinió explica que perquè Catalunya pugui competir amb Madrid cal abaixar impostos a les empreses: 1.500 milions en total.
Vaja... és fàcil. Es pot fer repercutir aquest impost en els ciutadans, pel bé del país. Altres vegades ja s’ha fet. Esclar que Rajoy i companyia no envien la llei del sucre al TC. És impopular i més productiva per a ells que per a nosaltres. Ara es comença a parlar d’un impost sobre els aliments amb greix. Em permeto ironitzar sobre un hipotètic impost a la botifarra i els bulls, per exemple, però ja es veurà.
Com a metge, no estic d’acord que la política protegeixi la salut amb impostos. Però, ja que hi som, fem-ho més senzill: que treguin aquests impostos absurds i d’efecte bumerang i en posin només un. Que gravin l’IRPF segons l’índex de massa corporal (IMC) del contribuent, amb factors correctors si estàs gras per malaltia, esclar.
Així estalviem un munt d’esmenes parlamentàries i recursos judicials. Competirem amb Madrid i tindrem totes les multinacionals aquí. I tots més magres. Bé, tots no... que algú ha de pagar!
Prengui’n nota, senyor Junqueras.
PERE HERNÁNDEZ MARCET
SANT JULIÀ DE VILATORTA
Per què no interessa la Jamborinada
M’agradaria fer esment de la poca cobertura que ha tingut a la premsa, la televisió i la ràdio la Jamborinada, que tenia com a lema “La força per moure el món”. Aquesta trobada, que es va celebrar l’últim cap de setmana del mes d’abril a Tàrrega, va reunir 13.000 nens i nenes, caps i voluntaris del món de l’escoltisme.
Cal recordar que el moviment escolta forma part de la nostra història i és una dedicació totalment altruista i de voluntariat que fan nois i noies d’entre 18 i 25 anys amb entusiasme, passió i alegria. Nois i noies que creuen en la força de l’educació en valors com el compromís, el servei, el treball en equip, l’esperit crític, la solidaritat, l’esforç i la superació.
No oblidem que cal estar, com bé diuen els escoltes, sempre a punt!
ROSER BORRÀS I BOSCH
BARCELONA
Servei de taxi deficient
Com pot ser que un taxista a Barcelona no sàpiga on és el Teatre Nacional? Gràcies al GPS ens va acostar al TNC, però ens va deixar a L’Auditori. Per a algú que caminava amb dolor no va ser una bona experiència. Vam pagar el que marcava el taxímetre, això sí. ¿Els habitants de Barcelona mereixem aquest tracte?
I de parlar català, ni pensar-hi.
ROSER BORRÀS I BOSCH
BARCELONA
