Igualtat i accessibilitat universals
Aquesta setmana l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha organitzat la jornada L’accessibilitat universal, una estratègia metropolitana, amb el suport de la Federació d’Entitats de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica Francesc Layret (Cocemfe), amb l’objectiu d’impulsar un model de ciutat inclusiu a partir de la construcció d’espais urbans per a totes les persones, independentment de les seves capacitats.
Tot i que la problemàtica social és força important, cap mitjà de comunicació massiu es va fer ressò de la notícia. Però el que és més indignant és que, tot i les millores de la ciutat de Barcelona, encara avui no podem parlar d’igualtat, ja que l’accessibilitat universal no existeix.
És urgent treballar per eliminar no tan sols les barreres arquitectòniques, sinó també les socials, mentals i culturals que no permeten que la persona amb capacitats diferents pugui participar en la societat com a ciutadana de ple dret. La igualtat és una assignatura pendent de les administracions, però també queda un llarg camí per canviar la mirada de les persones cap a aquells que han sigut titllats de diferents, perquè ser inclusius és fer del món un lloc on les diferències no esdevinguin limitacions.
NEREA CAZORLA MARTÍNEZ
CORBERA DE LLOBREGAT
Professors per projectes o tradicionals?
Llegeixo a l’ARA del 3 de maig unes declaracions de la Sra. Marta Comas, directora de l’àrea d’innovació del Consorci d’Educació de Barcelona, que m’han deixat ben astorat. Afirma que la innovació a l’escola, com a “marca”, “s’ha posat de moda”, i afegeix: “Això ens ha anat bé, perquè el professor que segueixi fent classes magistrals o que no se sàpiga els noms dels alumnes serà l’estrany; abans ho era el professor de projectes, ara ho serà l’altre”.
Em pregunto com és possible que aquesta senyora demostri un desconeixement tan gran sobre com és el món educatiu actual. ¿Com es pot anar dient que a l’escola d’ara encara s’imparteixen, com si fos habitual, classes magistrals, quan ja han desaparegut pràcticament del tot, almenys a primària i secundària, o que hi ha professors que no saben els noms dels seus alumnes, situació que implicaria una suposada manca de preocupació i d’estima cap als seus alumnes?
La Sra. Comas hauria de tenir en consideració que no hi ha “professors per projectes” o “professors tradicionals”, tan sols professors que s’esforcen, lluny de les modes educatives, per donar el millor d’ells mateixos per ajudar els seus alumnes, independentment d’etiquetes.
JOSEP VILÀ BATLLE
OLESA DE MONTSERRAT
Reconeixement als voluntaris oncològics
Avui se celebra la Trobada de Voluntariat en l’Àmbit Oncològic, que cada any organitza la Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer (Fecec), i que enguany arriba a la tretzena edició. La trobada vol fer palès que la feina dels voluntaris és imprescindible per a les entitats, ja que acompanyen les persones malaltes i les ajuden a millorar la qualitat de vida en el seu dia a dia.
Aquest esdeveniment també és un moment de trobada entre voluntaris, per compartir experiències, per recordar altres trobades o per il·lusionar-se amb nous projectes, però sobretot per agrair la seva tasca solidària.
Enguany ens hem marcat un repte interessant. Sota el títol “Somriu, ets voluntari”, la Trobada vol incidir en la necessitat de treballar l’optimisme com a actitud per relativitzar les dificultats de la vida i per encarar millor les que comporta la feina de voluntari.
Aprofitem aquest espai de reflexió per donar les gràcies als més de 4.500 voluntaris que col·laboren en aquest àmbit arreu de Catalunya.
DR. RAMON MARIA MIRALLES PI
PRESIDENT FECEC
