Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 16/05/2017

Ídols 2.0 o personatges de ficció?

S’han convertit en els nous mitjans de comunicació, en els nous referents juvenils. Els influencers s’han apoderat de tot el protagonisme per convertir-se en veritables models de consum que inciten a seguir un modus vivendi caracteritzat per la superficialitat.

No ens adonem del gran poder que estan adquirint aquests personatges, anomenats influencers per la seva gran capacitat d’influenciar la societat, sobretot els adolescents d’entre 13 i 15 anys. Realment preocupant. La major part del seu públic són nens i nenes que no troben sentit a la seva vida i que busquen un model a seguir, una font d’inspiració i un ídol 2.0 que els guiï en el seu camí cap a la superficialitat i l’èxit.

M’atreviria a definir l’influencer com aquell personatge de ficció que busca encomanar a una comunitat molt jove uns valors, unes opinions i uns models de vida irreals, a l’abast de molt pocs.

ANNA ALARCÓN FRANCH

SALLENT

Qüestió de respecte

Ser vegetarià significa deixar de consumir qualsevol tipus de carn. Però és cert que hi ha tants tipus de vegetarians com persones, i, per descomptat, moltes raons diferents per ser-ho. Normalment ho comences a ser per motius de salut i ètics. Però, més enllà de raons personals, hi ha raons col·lectives: es necessiten menys recursos naturals per produir aliments d’origen vegetal que aliments d’origen animal, tenen menys impacte mediambiental i l’eliminació de residus és més senzilla.

Ser vegetarià hauria d’estar ben vist i reconegut, i en molts llocs d’Europa ho està. Però també és cert (i ho dic des de l’experiència de 16 anys sense tastar la carn) que socialment has de donar moltes explicacions. Fins i tot de vegades acaben fent-ne burla i tractant-te de rara. Respecto -és una opció personal- que cada persona tingui les seues raons per practicar el vegetarianisme o no (tot i no compartir-les). Però no puc entendre que em critiquin i no respectin les meues.

PURA MATOSES PÉREZ

SUECA

Conflictes a la cuina

Actualment trobem a la graella televisiva dos programes sobre cuina, MasterChef i Top Chef, que busquen audiència a través del conflicte i la polèmica. MasterChef ha sigut notícia per les declaracions d’un dels seus jurats, Jordi Cruz, sobre els seus becaris, i fa uns dies es van produir moments de tensió després que un dels concursants, el José Luis, referint-se als problemes de convivència amb els altres participants, digués: “No estic passant per uns bons dies, deu ser que m’ha de baixar la regla”, un comentari fora de lloc, com li va fer saber Samantha Vallejo-Nájera, membre del jurat.

En un altre canal s’emet Top Chef, on ja hi ha dos finalistes, dos participants que des del primer dia han tingut un enfrontament dialèctic que ha centrat el guió i el desenvolupament del programa. En tots dos casos el conflicte sembla que és la pedra angular de la trama i la cuina queda en un segon pla. Una mostra més que el conflicte a la televisió és el gran generador d’audiència.

AITOR FUSTÉ DIEZ

BARCELONA

Un joc suïcida

Últimament ha sortit a la llum un nou joc virtual anomenat balena blava. La setmana passada va arribar a la Noguera, concretament a Balaguer, i la víctima va ser una nena de 12 anys -ella mateixa va denunciar-ho als Mossos-. El joc consisteix a seguir un repte de 50 proves. Una d’elles és dibuixar-te a la pell amb un ganivet la balena, de manera que t’has d’autolesionar. El més extrem i aberrant és l’últim repte, ja que el jugador ha de suïcidar-se. Fins a quin punt arribaran tots aquests adolescents? Amb internet estem exposats a perills constants. Mentre que abans jugar era passar una bona estona per entretenir-se, ara pot significar patir i arribar a sacrificar la pròpia vida.

NAIRA ESCOLÀ VILLANUEVA

AGRAMUNT

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT