Educació en blanc i negre
Com ja és tradicional en aquest viacrucis recurrent que patim els catalans pel fet de tenir una cultura pròpia i pertànyer a Espanya, ara torna a ser el torn del sistema educatiu català, en concret dels llibres de text, que pel que es veu pateixen una mancança de vitamines A i E (adoctrinamiento españolista ). Tot i la nova performance, al darrere d’aquesta acció hi ha els de sempre, fent el de sempre i amb els propòsits de sempre.
Els llibres de text, així com l’ensenyament de les assignatures, han arribat a assolir dignitat democràtica perquè avui en dia la història no l’ha escrit un dictador, si més no a Catalunya.
Malgrat tot, a mi em preocupa més el present que no pas el passat, i em pregunto com s’haurà d’explicar als nous alumnes el fet que el govern central impedeixi la celebració d’un referèndum democràtic o com explicaran les imputacions del president Mas i tants altres polítics que van treballar perquè la gent pogués exercir el seu dret a vot aquell dia 9 de novembre del 2014. Potser aquesta part de la història serà d’aquelles que censuraran perquè Espanya pugui assemblar-se a un país europeu.
XAVIER BOSCH PUIGCORBÉ
BANYOLES
‘Cyberbullying’
Els usuaris de les xarxes socials, entre els quals m’incloc, compartim vídeos i altres tipus de continguts als nostres perfils, on moltes vegades el o la protagonista es posa en evidència voluntàriament o involuntàriament. Sovint no sabem d’on prové aquest contingut, ni quina era la seva finalitat o el seu destinatari. I no ens importa. Però quan aquest contingut arriba a internet i es fa viral, l’efecte que pot tenir sobre la persona que hi apareix pot ser molt greu.
Moltes vegades aquest tipus de contingut es filtra sense l’aprovació de l’interessat. Fins i tot podem trobar material on la persona en qüestió no sap ni que està sent gravada. I és aquí quan es comença a crear una espiral de mofes, riures i burles cap a aquest protagonista involuntari que, d’una manera o d’una altra, acabaran ferint la seva sensibilitat.
Es tracta d’una nova forma de bullying en què els cibernautes ataquen els altres, fent imitacions i agredint-los verbalment amb comentaris a les xarxes socials. Aquestes accions desemboquen en perjudicis morals per a la persona en qüestió.
Aquesta nova forma d’assetjament ja és una realitat, i no som conscients del perill que comporta.
MARCOS BAZÁN OVIEDO
CORNELLÀ DE LLOBREGAT
Els drets de les dones
Contemplant aquell mar tan blau, el nostre Mediterrani, vaig recordar l’esgarrifança de les dones que, per terribles maltractaments, s’havien d’amagar, i no donaven la seva adreça física.
En aquella petita platja, hi havia algunes noies llegint tranquil·lament, respirant pau, somiant en la llibertat i gaudint d’una felicitat que l’home no havia creat.
Ho tenim escrit al nostre Estatut, en els articles 19.1 i 19.2: “Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació”; “Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats”.
Em feia repugnància veure i sentir que en el nostre entorn hi ha éssers que no respecten el dret a la intimitat de la dona, que la veuen com un objecte de mercantilisme i explotació sexual.
Vull felicitar sincerament aquells que van escriure aquests articles dedicats a les dones en el nostre Estatut perquè demostren intel·ligència, sensibilitat i respecte cap a les dones que viuen en una cultura que vol ser avançada i posar en pràctica els valors que contenen els drets fonamentals.
MONTSERRAT CARRANZA MILIÁN
BARCELONA
